No ha de ser gens fàcil ser Inés Arrimadas. Fa uns dies havia d'apagar un foc que ella mateixa havia encès quan assegurava que votaria en un referèndum legal i acordat sobre la independència. Un foc encès amb armes tan inflamables com l'exercici democràtic de dir el que es pensa o de tenir una visió força respectuosa de la realitat del país on vius. Que aquí, saben vostès, resulta que hi passen coses. Coses que res tenen a veure amb la imposició, l'odi, la fractura social, les set plagues d'Egipte o un malestar generalitzat entre catalans de tota mena que no s'agredeixen per pudor o vés a saber per què. De vegades, ja ho veuen, el codi deo-tontològic de la Brunete topa amb una dosi de racionalitat i de prudència.

I és que no ha de ser gens fàcil ser Inés Arrimadas. Com a cap de l'oposició, és l'ase dels cops de qui vol reprogramar la democràcia. Com a veu de l'unionisme, rep els trets del "foc amic" que la voldria més pura i intransigent. Com a dona, ha d'aguantar que se la jutgi per qüestions que res tenen a veure amb la feina. Com a membre de C's, se li recrimina que mostri una infranquejable fidelitat a la santíssima unió del darrer regne borbònic de l'univers conegut. Com a catalana, és una traïdora. Com a espanyola, una tova. I no ha de ser gens fàcil viure entre l'objectivitat i l'aparell de partit, entre el que es diu i els resultats electorals, entre la realitat i aquest Black Mirror per sucar-hi melindros que és la política del segle XXI.
 
De vegades, però, les coses més trivials ens demostren que la política no és una tertúlia d'autòmats reprogramables. Que, malgrat tot, és feta per persones que poden arribar a tenir engrunes d'humanitat i compartir sensibilitat i afinitats. Et voilà: al casament d'Inés Arrimadas va sonar el Boig per tu, la mateixa cançó que entusiasma a Carme Forcadell. Ni una ni l'altra no són gaire originals, però sí denoten una autenticitat que les fa connectar amb tants d'altres d'aquest país que han somiat a partir d'una cançó d'amor.

I sembla una bestiesa, però això diu algunes coses –d'elles i de nosaltres– i ens fa oblidar el mal humor de cada minut que passem en aquesta actualitat teledirigida. No ha de ser gens fàcil ser Inés Arrimadas, és cert. Per això voldríem que aquest Boig per tu tan seu ens fes assaborir la benvolguda sensació que a aquest país –i a l'altre– li falta més confidència i menys partidisme. Més veritat i menys sectarisme.