El darrer incendi que assola el territori ja ha cremat més de 1.700 hectàrees al Pont de Vilomara, al Bages, bona part d'elles dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Aquest és l'últim capítol d'un seguit de focs que han posat pràcticament tot Catalunya en estat d'alerta. A l'estat espanyol, les flames avancen per territoris d'Extremadura i Castella i Lleó, i de fet és tot el sud d'Europa el que viu amenaçat pel que els mitjans de comunicació encara anomenen com a "onades de calor".

Però, en realitat, no s'està al davant de cap "onada". Els experts ja fa anys que adverteixen dels riscos d'incendis devastadors. Tothom ha assumit que el canvi climàtic és un fet i que molts dels seus efectes són ja irreversibles. Molts incendis són inevitables i no es pot fer demagògia amb això. Però el que s'ha convertit en una prioritat de tot govern és la urgència d'afrontar una política decidida de prevenció que assumeixi una nova manera d'integrar l'entorn natural.

L'abandonament dels conreus i l'extensió de les urbanitzacions són dos factors que s'han de tenir presents a l'hora de contextualitzar els actuals incendis. Dos elements que exigeixen una actuació decidida per garantir un seguit de mesures que són eficaces per esmorteir l'efecte de les flames, com disposar d'uns tallafocs en condicions, establint franges perimetrals -amb baixa combustibilitat- entorn les urbanitzacions i les zones habitades, que han de disposar d'emmagatzematge d'aigües pluvials.      

La gestió dels boscos, amb l'objectiu clar de reduir la biomassa forestal, ha de formar part d'una estratègia de país. Més enllà dels aspectes més directament vinculats a la prevenció, és evident que els grans incendis en el nostre entorn són un efecte més de fenòmens del canvi climàtic i es veuen accentuats per l'abandonament del territori, de l'Espanya Buidada a la Catalunya també buidada. Només unes actuacions decidides per respondre a aquests reptes podran revertir que cada estiu el foc torni a ferir el territori.

Una acció eficient en la gestió dels boscos requereix poca retòrica i una política amb visió a llarg termini. Aquest és un d'aquells temes que afecta àmbits estretament relacionats que van de la política agrària al medi ambient i la gestió de l'aigua, de la transició energètica a la gestió dels residus forestals. Com recordava aquest dilluns Narcís Prat, els resultats que canvien les coses en un tema com aquest es dissenyen amb temps. I, sobretot, pensant en com seran els boscos dels nostres nets.