Fa uns dies vaig tornar a gaudir d’una nova aventura amb l’extraordinari servei de Rodalies que ens brinda des de fa anys i panys el sector públic d’aquest país. Passaven pocs minuts de les 9 del matí quan el tren entre Granollers-Canovelles i Parets del Vallès decidí començar a fer algunes maniobres ben estranyes.

Servidor havia agafat el tren a Figaró a dos quarts de 9h (ja amb 10 minuts de retard, per cert) i el mateix comboi, un cop passada l’estació de Granollers, es va estar fins a 25 minuts ben bons per arribar a la següent parada, Parets del Vallès. La raó? El tren de sobte s’aturava, de manera progressiva i continuada, i tornava a engegar lentament. I tornava a repetir la seqüència, així, sense que semblés que hi hagués fi en aquella entremaliada anomalia.

Allò que comences a palpar que hi ha alguna cosa que sembla no anar bé, tant tu com els teus companys de viatge, però que ni tu ni ells ens inquietem gaire segurament per la trista acceptació ja de qualsevol anomalia com a normal en aquest servei públic propi del tercer món. Però clar, quan ja comences a adonar-te que la cosa no s’arregla i que ningú t’informa de la incidència, comences a ser conscient que u, arribaràs tard a la feina, i dos, potser que busquis la manera d’esbrinar què està passant.

És llavors quan obro el Twitter i llegeixo que, al compte de Rodalies de l’R3, s’informa que degut a una incidència entre les estacions citades, els retards poden superar els 25 minuts. Entesos, però...i la nostra nau? Arribarà en algun moment o altre a Parets o ens quedarem a la intempèrie? No podíem saber-ho, doncs des de la megafonia no tenien, ni havíem tingut ni vam tenir en cap moment cap mena d’informació.

Val a dir que, denunciant a la xarxa la manca d’informació des de l’equip del maquinista, de seguida em va respondre el compte general de Rodalies atenent-me amb total transparència i interès. Després d’intercanviar algunes piulades amb aquest compte vaig poder comunicar allò que sorprenentment no sabien, les circumstàncies de la incidència, i em van resoldre alguns dels meus dubtes. És d’agrair que la comunicació 2.0 fos encertada, ràpida i atenta, i jo que sóc sensible a aquests temes ja que m’hi dedico de manera professional, m’agrada reconèixer-ho.

Ara bé, com és possible que manqués totalment qualsevol informació als passatgers des de la forma més tradicional de la comunicació com és la megafonia interna del tren, i en canvi, una de les formes més revolucionaries i modernes com és el 2.0 funcionés a la perfecció? És que les xarxes socials han avançat talment la comunicació convencional fins al punt d’arribar a substituir-la? I què passa, per exemple, amb la gent gran que viatja en transport públic i que no utilitza aquestes noves formes de comunicació, la deixem fora del dret a la informació sobre allò que l’afecta?

Personalment, trobo que manca un equilibri entre ambdues formes de comunicar i informar als usuaris i la ciutadania i que així puguem parlar d’un servei a l’alçada, democràtic i accessible per a tothom. I per això, cal una revisió dels mètodes comunicatius i cercar l’equilibri i la proporcionalitat adequada.

Ah, i per cert, paga la pena posar de manifest de nou les tristes prestacions del servei públic de tren en aquest país, o no? Entre l’abandonament deliberat de Madrid i la covardia de Barcelona de plantejar un procés d’independència que pugui posar al dia les infraestructures catalanes, portem ja una dècada d’incidències, retards i peripècies diverses que, per cert, patim tots els usuaris amb independència de si congreguen amb una bandera o amb una altra. I la pregunta aquí és clara: fins quan estarem així, i ho haurem de patir-ho els de sempre?