El dia de Cap d'Any és potser el dia més injust i dolorós per a les persones que han de viure exiliats de la seva terra. Una situació de la qual pocs pobles s'escapen en algun moment o altre de la seva història. Els catalans en sabem un niu. En diferents èpoques, diferents onades s'escampaven arreu del món expulsats de Catalunya per causes econòmiques o polítiques. Sigui per escapar de les lleves de les guerres del Marroc, per fugir del feixisme o –en els últims anys– per trobar una oportunitat laboral i professional que aquí se'ls hi nega, milers de catalans han experimentat i experimenten el neguit d'unes festes lluny de casa.

Ningú ho ha expressat d'una manera tan extraordinària com Pere Calders. La seva novel·la plena de tocs autobiogràfics L'ombra de l'atzavara, premi Sant Jordi 1963, explica com ningú el sentiment d'aquell que viu contra la seva voluntat a milers de kilòmetres de casa. El protagonista, Joan Deltell, viu des de fa molts anys a un Mèxic que l'ha rebut amb els braços oberts, però alhora viu turmentat per l'enyorança. Intenta que l'Adela, la seva dona (mexicana) aprengui a cuinar amb un llibre d'Ignasi Domènech, però desisteix quan a la primera recepta ella hi afegeix xile. Posa totes les esperances en el seu fill, en Jordi, però en poc temps el petit passa a ser Xordi, un nen on la petjada catalana es fa fonedissa. Es revenja fent desaparèixer el cuc de les ampolles de tequila de la sogra, Donya Xole, però res no cura la seva malaltia: s'enyora de Catalunya.

Com tants i tants catalans de l'exili del 39, el brindis de Cap d'Any era invariablement el mateix: "Aquest any sí". Era un desig i un convenciment que es renovava any rere any, tot i la salut de ferro de la dictadura i del dictador. Molts van viure durant dècades amb la maleta a punt –literalment– per tornar a Catalunya quan la República es restablís. Per tots ells, pels seus descendents que mantenen la flama de la cultura i la llengua en llocs llunyans, esperem que el 2016 sigui un any en que el somni de tants i tants catalans de la Diàspora es faci realitat: aquest any sí.