Em comentava una persona amb nas polític que el sobiranisme havia cedit el terreny del “relat”, ara ocupat per l’unionisme i la tesi que es van perdre les eleccions. És cert. Jo li deia que, sense investidura clara, era molt difícil fer declaracions polítiques. El cas és que estem sense líder perquè hem decidit que no sabem qui serà el líder. Jo hagués fet la investidura la setmana següent a les eleccions, pim, pam, i després t’asseus a discutir la lletra petita. Que si desobeir, que si protegir, que si autoafirmar. Però amb el lideratge intocable.

El problema que tenim és que, en el terreny simbòlic i al carrer, Mas és el líder: només cal llegir els titulars internacionals arran de la declaració. I és el líder també si seguim el fil de l’unionisme: el líder a batre, exactament. Però la CUP està pensant en el més enllà i té raó de dir que Mas no hauria de liderar la construcció del nou país, perquè hi caldran “cares” noves. D’acord: Junqueras tindrà un disgust, però podem acordar això. El cas és que no estem en aquesta fase. No tenim prou poder per construir el país nou ara mateix. Ni la CUP sap com cobrar-li taxes als bancs! Podem acordar polítiques socials radicals, però algú ha de dir com es pagaran –la caixa la té Madrid- i a quina partida se li treuran diners per posar-los en la renda bàsica, una renda que és tan cara com justa. La reversió de la privatització de l’aigua va per la mateixa senda. I, amb perdó, la sanitat no ha estat privatitzada, en cap cas: s’han proposat models de gestió, sense tocar el caràcter de servei públic, i la transferència de pacients s’ha fet des que tinc ús de raó, per un criteri de racionalitat. En fi.

El que vull dir és que el debat sobre la política futura és saníssim, i aquí la CUP hi té molt a dir, però la partida que estem jugant és de lideratge simbòlic. Puf, fa mandra repetir-ho. Podem fer un debat preconstitucional –ja s’està fent- però la Constitució real la farà un Parlament que encara no hem votat. A veure si ens aclarim, perquè hi estem perdent el bou i l’esquella, mentre decidim si l’enganxem davant o darrera del carro. El carro que pot acabar al pedregar, és clar.