La setmana passada va començar el procés de regularització de centenars de milers d’immigrants.
Un procés de regularització extraordinària que va acordar el govern d’Espanya i que permetrà resoldre la situació administrativa de persones migrades que ja es troben de fa un temps al nostre país, per tal de donar oportunitats a aquest col·lectiu, millorar les seves condicions de vida i garantir els seus drets i deures.
El Govern de Catalunya va presentar una esmena al Reial Decret de regulació extraordinària per tal que l’aprenentatge de les llengües del lloc de residència, s’inclogués entre els criteris per sol·licitar la pròrroga al cap d’un any. Esmena que es va acceptar i com a tal caldrà l’informe preceptiu que certifiqui aquest aprenentatge per obtenir la pròrroga.
Aquest és un repte d’envergadura del Govern i del país. I també ho és en termes d’acolliment lingüístic d’aquesta població.
En aquest sentit, des del Govern de la Generalitat, ja s’han fet molts passos en el marc del Pacte Nacional Per la Llengua per reforçar el sistema d’acollida lingüística i garantir l’accés a l’aprenentatge de català per part dels nouvinguts. Accions que s’han dut a terme fins ara, com el pla de xoc per l’ensenyament del català per a adults, amb el rellançament del CPNL. O l’impuls dels cursos coordinats amb sindicats, patronals i col·legis professionals. També amb accions com la nova subvenció a municipis i entitats per organitzar cursos de català. O com la nova creació d’un curs d’A1 i també del certificat d’aquest mateix nivell, que fins ara no existia en la nostra llengua, i que és clau per al col·lectiu del qual parlem.
És així que, per facilitar l’accés a l’aprenentatge de la llengua, en el marc de la regularització, el Govern impulsarà mesures des de diversos àmbits per donar suport i acompanyar aquestes persones, amb un eix centrat específicament en la llengua.
Una de les mesures d’aquest eix proposa la creació de 50.000 places noves en cursos de català i acreditacions de nivells inicials. Una mesura que és clau, perquè tothom que ho vulgui pugui accedir a l’aprenentatge del català en el context d’aquest procés de regularització extraordinària.
Aquestes noves places vindran a sumar-se a les 100.000 ja previstes d’aquests nivells inicials, arribant a oferir-ne 150.000 pel curs 2026-2027, suposant un increment del 50% de les places a cursos i acreditacions inicials.
I com es preveu aconseguir-ho per què cap persona que vulgui aprendre català no es quedi fora? Doncs a través dels cursos previstos al CPNL, l’impuls a les escoles de formació de persones adultes, amb els cursos de català, amb els ajuts a entitats i ajuntaments, així com els programes d’acreditació en línia.
A banda, i per assolir que aquest aprenentatge de la llengua sigui efectiu i la llengua arribi a ser d’ús quotidià, des del departament de Política lingüística també es preveu l’impuls de l’aprenentatge no formal a través del Voluntariat per la llengua i altres activitats d’aprenentatge informal que duen a terme entitats de la societat civil.
També en l’àmbit laboral es preveu poder ajudar a empreses perquè elaborin els plans d’acollida lingüística per tal que puguin dissenyar els programes i formacions per als treballadors i treballadores nouvinguts.
Cal fer èmfasi en la importància que representa aprendre la llengua i sobretot que pugui arribar a tothom que se’n pugui beneficiar d’aquest procediment de regularització. Per això ja es preveu, des de la conselleria, impulsar programes de sensibilització i informació com a estratègia, en coordinació amb entitats socials i del tercer sector, per poder arribar a tothom i fer entendre que aprendre català és reconeixement, és cohesió social i de progrés.
Com a socialistes i progressistes, defensem que la inclusió lingüística també és inclusió social. Per això el català és una bona eina d’oportunitats i per la millora de vida de les persones.