El llenguatge sovint ens enganya. Per exemple aquests dies, en què hem tingut, el que sembla un boicot, un segon descarrilament ferroviari. Els mitjans de comunicació explicaven que la línia de rodalies entre Sitges i Vilanova estava tallada, que no hi podien circular trens. És clar que algú que no hagi agafat mai el tren en aquest pas, pot pensar que aquest era gairebé, i encara en les dates que hem deixat enrera, carnavalesc. De rivalitat de disfressa i caramelet. I ja és això disfressa i batalla de caramel.
Tenir aquest tall, vol dir tallar el corredor del mediterrani, que no hi ha manera que rebi l’atenció prioritària d’Europa, després que els diferents governs espanyols, seguint la teoria de l’AVE sevillà, s’han dedicat a mirar de potenciar la línia de Canfranc, i descuidar la ruta mil·lenària, la de la Via augusta.
Dient que és un problema de Rodalies, semblava que amb uns quants autobusos es resolia el maldecap. I el que passa quan es talla la via a Sitges, que els trens de València, o d’Andalusia, han de pujar, via Sant Vicenç de Calders, i passar per Vilafranca, per arribar a Barcelona.
De què et queixes? Qui voldria plorar amb els teus ulls, em podríeu dir. D’acord tenim aquesta opció, que no deixa de ser passar per una via que encara sembla més abonada al boicot, o a l’última pel·lícula dels Coen.
El joc de despropòsits no té límits amb això del corredor. Ja se sap, però tornem-ho a dir que encara hi ha en ple segle XXI, un tram entre Tarragona i Vandellòs, de via única. I única vol dir que només hi ha una via.
No cal dir que en un moment com el que vivim, de crisis de combustibles fòssils, el transport ferroviari, tant de passatgers però especialment el de mercaderies és bàsic, que circuli, sense camions contaminants, i amb combois que rendibilitzin el transport de tota l’àrea Mediterrània.
Ja té sort de no presentar-se Alvarez Cascos, a algun ajuntament català, perquè amb ell de ministre de Foment va ser quan “tampoc” es va considerar prioritari, el corredor. És clar que de la manera que som, encara guanyaria. Se’ns pixen a sobre, i ens diuen que plou, i ens ho creiem. El descarrilament al corredor del mediterrani es va produir dos dies després que el ministre Blanco vingués a explicar que ara en dos dies ho licitaran tot, i que els eurodiputats de la comissió de Transport es passegessin per aquí, de la mà de Ramon Tremosa. I Europa diu que no té diners. Potser és per això que ara Alstom, que fabrica vagons de tren, diu que farà fora 400 treballadors de Palau de Plegamans. Ja és gros que hagin de plegar aquells que haurien de tenir més futur que ningú. Però ja se sap tard i malament.