El cas Activa Mútua -destapat per NacióDigital aquesta setmana a partir d’una denúncia a la Fiscalia Provincial de Barcelona- ha posat al descobert la passivitat que opera en l'estructura jeràrquica de la Seguretat Social davant les denúncies de presumptes pràctiques irregulars de les mútues.
Les mútues d’accidents de treball són unes grans desconegudes de l’àmbit laboral però gestionen molts diners de les arques públiques. Només aquest 2017, gairebé uns 13.000 milions d’euros. Quan un treballador pateix un accident o té una malaltia derivada del treball, aquestes organitzacions s’ocupen que rebi els diners que recapta la Seguretat Social, en forma de cotitzacions, per les despeses d’hospitalització o baixa laboral durant el temps que calgui. Només existeixen 20 mútues a tot l’estat espanyol i, segons consta a la llei que les regula (la 35/2014), són associacions d’empresaris sense ànim de lucre, estan autoritzades pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, i sotmeses a la seva vigilància i tutela.
L’escrit presentat al ministeri públic acusa Activa Mútua d’haver malversat i haver-se apropiat "fins a 1,2 milions" de fons públics, a més “d’enriquir-se il·lícitament" amb "més de 20 milions”, obligant els treballadors a fer "pràctiques de captació" no permeses a la llei. El fiscal anticorrupció Fernando Maldonado té ara sobre la taula totes les proves presentades amb la denúncia i abans de sis mesos s'haurà de pronunciar sobre el cas.
La denúncia, de moment, ja ha servit per constatar dos fets: 1. No és la primera vegada que des del sector de les mútues s’alerta de possibles irregularitats en la gestió dels fons públics. Sovint els alertadors són extreballadors o personal en actiu que es juga el seu lloc de treball. 2. La Seguretat Social admet, com en altres ocasions, que davant l’enginyeria financera no poden fer gaire.
Cada any, les mútues passen una auditoria de la Seguretat Social però aquestes no entren en el detall. "Les pràctiques il·legals més denunciades són per contractar a familiars o fer facturació doble i sobresous, però no podem estar a sobre de tot per falta de recursos i de competències”, va explicar l’interventor general de l’organisme públic, Manuel Rodríguez Martínez a aquest mitjà.
Un tema més complex és el de la “captació comercial” d’empreses entre mútues que, per llei, està prohibida. En teoria, a més empreses, més treballadors, més cotitzacions, més diners públics. La norma indica que no pot haver-hi competència entre les mútues, però existeix. I feta la llei, feta la trampa perquè la denúncia presentada a Fiscalia dibuixa diferents mètodes per esquivar els controls i arreplegar més cotitzacions. La subdirectora general de les entitats col·laboradores de la Seguretat Social, Lourdes Meléndez, reconeix que "el màxim que podem fer per evitar-lo, des de la Subdirecció, és demanar un informe i, en aquest, la mútua respon el que li sembla".
I ara la pregunta: Si la Seguretat Social ha de controlar que no es malversin les cotitzacions que reben les mútues i, amb anterioritat s'han detectat irregularitats, per què torna a passar? El factor temps podria ser la resposta. Meléndez explica que "és un procés amb tràmits molt llargs i entenc que la gent es pugui posar nerviosa”. Tan llargs que ara començaran a reclamar-se els 142 milions d’euros en conceptes de "pagaments il·legals a col·laboradors” –com regals, mariscades, lloguers de locals sense justificar o acomiadament de treballadors a punt de jubilar-se– que les 20 mútues es van embutxacar durant el període 2006-2011. Però ara les mútues encara poden recórrer i potser no acaben retornant el total exigit.
Això és com l'Informe que el Banc d'Espanya ha presentat aquesta setmana eludint per complet l'autocrítica sobre les barbaritats que es van fer per salvar la banca, i on es justifica que no es detectessin els problemes perquè "els instruments eren insuficients". Potser d'aquí a una dècada ens preguntarem per què ningú va poder millorar la vigilància dels recursos públics de manera que les auditories anuals de la Seguretat Social serveixin d'alguna cosa més que per omplir espai en els portals de transparència.
Les mútues d’accidents de treball són unes grans desconegudes de l’àmbit laboral però gestionen molts diners de les arques públiques. Només aquest 2017, gairebé uns 13.000 milions d’euros. Quan un treballador pateix un accident o té una malaltia derivada del treball, aquestes organitzacions s’ocupen que rebi els diners que recapta la Seguretat Social, en forma de cotitzacions, per les despeses d’hospitalització o baixa laboral durant el temps que calgui. Només existeixen 20 mútues a tot l’estat espanyol i, segons consta a la llei que les regula (la 35/2014), són associacions d’empresaris sense ànim de lucre, estan autoritzades pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, i sotmeses a la seva vigilància i tutela.
L’escrit presentat al ministeri públic acusa Activa Mútua d’haver malversat i haver-se apropiat "fins a 1,2 milions" de fons públics, a més “d’enriquir-se il·lícitament" amb "més de 20 milions”, obligant els treballadors a fer "pràctiques de captació" no permeses a la llei. El fiscal anticorrupció Fernando Maldonado té ara sobre la taula totes les proves presentades amb la denúncia i abans de sis mesos s'haurà de pronunciar sobre el cas.
La denúncia, de moment, ja ha servit per constatar dos fets: 1. No és la primera vegada que des del sector de les mútues s’alerta de possibles irregularitats en la gestió dels fons públics. Sovint els alertadors són extreballadors o personal en actiu que es juga el seu lloc de treball. 2. La Seguretat Social admet, com en altres ocasions, que davant l’enginyeria financera no poden fer gaire.
Cada any, les mútues passen una auditoria de la Seguretat Social però aquestes no entren en el detall. "Les pràctiques il·legals més denunciades són per contractar a familiars o fer facturació doble i sobresous, però no podem estar a sobre de tot per falta de recursos i de competències”, va explicar l’interventor general de l’organisme públic, Manuel Rodríguez Martínez a aquest mitjà.
Un tema més complex és el de la “captació comercial” d’empreses entre mútues que, per llei, està prohibida. En teoria, a més empreses, més treballadors, més cotitzacions, més diners públics. La norma indica que no pot haver-hi competència entre les mútues, però existeix. I feta la llei, feta la trampa perquè la denúncia presentada a Fiscalia dibuixa diferents mètodes per esquivar els controls i arreplegar més cotitzacions. La subdirectora general de les entitats col·laboradores de la Seguretat Social, Lourdes Meléndez, reconeix que "el màxim que podem fer per evitar-lo, des de la Subdirecció, és demanar un informe i, en aquest, la mútua respon el que li sembla".
I ara la pregunta: Si la Seguretat Social ha de controlar que no es malversin les cotitzacions que reben les mútues i, amb anterioritat s'han detectat irregularitats, per què torna a passar? El factor temps podria ser la resposta. Meléndez explica que "és un procés amb tràmits molt llargs i entenc que la gent es pugui posar nerviosa”. Tan llargs que ara començaran a reclamar-se els 142 milions d’euros en conceptes de "pagaments il·legals a col·laboradors” –com regals, mariscades, lloguers de locals sense justificar o acomiadament de treballadors a punt de jubilar-se– que les 20 mútues es van embutxacar durant el període 2006-2011. Però ara les mútues encara poden recórrer i potser no acaben retornant el total exigit.
Això és com l'Informe que el Banc d'Espanya ha presentat aquesta setmana eludint per complet l'autocrítica sobre les barbaritats que es van fer per salvar la banca, i on es justifica que no es detectessin els problemes perquè "els instruments eren insuficients". Potser d'aquí a una dècada ens preguntarem per què ningú va poder millorar la vigilància dels recursos públics de manera que les auditories anuals de la Seguretat Social serveixin d'alguna cosa més que per omplir espai en els portals de transparència.