De baixada del pont, encara amb la ressaca de Sant Jordi, ens veiem de nou assitiats per una altra diada festiva, que no passa desapercebuda gràcies als mitjans: el dia de la mare. Però entre la jornada del treballador (1 de maig) i la de qui el va portar al món (7), ens trobem també el dia de l'asma (2), el de la llibertat de premsa (3), el de Star Wars (4), el dels celíacs (5) i el de les infermeres (6), entre altres. I, encara que no ho sembli, hi ha vida després. De fet, el dia 8 és el de la Creu Roja i el 9 el dels mitjons desaparellats.

Intentant esbrinar si existeix l'inventor del concepte "el dia de" –per així poder agrair-li els ossos individualment- descobreixo que l'origen de molts d'ells són reivindicacions històriques, culturals o socials, amb un sentit i objectiu. Almenys al principi. I en aquesta línia, topo amb el cas de la impulsora del "Mother's day", Anna Jarvis, que justament va néixer l'1 de maig de 1864 a West Virginia. Filla d'una estimada i reconeguda mestra, activista en defensa de la pau i dels drets de les dones, va quedar tan colpida per la seva pèrdua el 1905, que va decidir crear una jornada per retre-li homenatge. I, aprofitant l'avinentesa, a la resta de mares també. Tres anys més tard es celebrava per primer cop.

A partir d'aleshores, a mida que altres estats adoptaven la celebració, va erigir-se'n com a fervent defensora, per mantenir-ne l'essència, familiar i senzilla, a base de boicots i accions legals contra empreses i col·lectius que, al seu parer, volien apropiar-se'n, ultratjar-ne algun símbol, o sols treure'n profit econòmic. Des del gremi de floristes fins a l'associació de Mares de la guerra. En un moment donat tenia 33 demandes en actiu... Al final de la seva vida, en una entrevista al Reader's Digest, confessava haver-se penedit de l'invent. Anys després, moria sola, cega i arruïnada. Sense descendència.

Tot i que el dia de la llonganissa és el 17 de gener, diu la dita que hi ha més. I certament, molts i variats. Com el de la galeta (4 de desembre), el de llegir a la banyera (9 de febrer), el dels pensaments inconfessables (12 de desembre), el de netejar la teva habitació (10 de maig), o fins i tot el de fotre-li un mastegot al teu veí (si més no a Bolívia). Alguns, tan tristament necessaris encara, com el de la dona treballadora... Fins i tot del dia de no comprar, que cau en 25 de novembre (l'aniversari del meu marit. Ho entens ara, oi, rei?) No m'estranya que el 1972 el columnista Harold Pullman proposés el Dia Nacional de Res, per tal que la gent pugui descansar sense honorar, commemorar o fer memòria de cap fet, persona, activitat o malaltia. (El 16 de gener, per si voleu prendre nota.) Ara, em fa l'efecte que no va tenir gaire bona acollida la proposta, ja que el mateix 16 és també el dia de la croqueta... Llàstima. Però bé, sigui com sigui, sobretot avui no us oblideu d'abraçar el vostre gat. I si no en teniu, compreu-vos-en un. Ja. Quin millor dia per fer-ho que avui. No?