La matinada en què vas néixer i ell va deixar de tocar de peus a terra durant mesos. El primer cop que li va semblar que deies el seu nom entre balbucejos involuntaris. Els vespres, quan preferia apagar el televisor i passar-se les hores mirant-te al bressol. Quan es llevava a mitjanit per comprovar si respiraves. Quan te li adormies als braços mentre xumaves un biberó. Quan no paraves quiet i et posava més crema de verdures al nas que a la boca. Quan, menuda com eres, deixava que escuressis el cul del cafè d'amagat del seny de la mare. Quan t'espiava a la guarderia per assegurar-se que te'n sorties sense ell. I massa bé que ho feies!

A primera hora, quan et pentinava amb tanta colònia que et convertia en el nen més clenxinat i perfumat del món. Barallant-se amb els teus cabells rinxolats per fer-te aquella cua guerxa i descentrada amb què et senties la més guapa de la classe. Amb ell, decorant la casa per Nadal i abocant una sobredosi de farina sobre el pessebre. Deixant-te pujar al seu tractor per fer-te treballar i estimar la terra. Aquella nit que t'esbroncava per no acabar els deures i després t'ajudava a enllestir-los. La tarda que vas ajustar la porta per parlar amb algú especial per telèfon. Si va escoltar res de la conversa, creu-lo, va ser per accident.

El dia que ja no li vas agafar la mà per anar a l'escola. El capvespre que ho vas tornar a fer quan no s'ho esperava. L'abraçada que vau compartir per celebrar una gran victòria esportiva. La mirada de consol que et va oferir després d'una derrota dolorosa. Quan no es deixava guanyar al vint-i-ú, però tant et feia mentre juguéssiu junts. El primer cop que et vas adonar que no ho sabia tot, que no era perfecte. Quan li vas donar la raó sense que la tingués. Quan li va entrar una cosa a l'ull mentre li explicaves que marxaves de casa. Quan et va deixar uns diners que mai no li tornaràs, amb la tranquil·litat que mai no te'ls reclamarà.

Ara que t'enrioles quan rondina de tot mentre llegeix el diari. Ara que hi penses si a la ràdio sona aquella cançó melindrosa i insuportable que et feia ballar agafant-te a coll. Ara que es va atrotinant, però desitges que li quedi corda per estona. Ara que se t'ennuvola la memòria intentant aclarir si ho ha fet prou bé. Ara que arribes a la conclusió que, pobre, no ho tenia fàcil i que ves saber com te n'hauries sortit tu. Ara descobreixes que, sense que ho marqui el santoral ni les campanyes comercials, tu ja has celebrat el seu dia. I molts més cops dels que ni tu ni ell pugueu recordar. Feliç dia del pare, sigui quan sigui.