
ARA A PORTADA
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=IeazSSWc1R4[/youtube]
El crac holandès, amb 37 anys complerts i recent retirat del futbol professional, va defensar els colors del FC Cardedeu el 3 de setembre del 1984. Va ser en un partit amistós entre el Cardedeu de Primera Regional i el Barça Atlètic de Segona Divisió, en l’homentatge al futbolista local Joan Vilà, que es retirava del futbol després de passar per equips com el Barça o el Sabadell.
Cruyff, Carles Reixach, Joaquim Rifé i el mateix Joan Vilà, units tots ells per l’amistat, van jugar aquell dia amb el Cardedeu. “Va ser un dia en què tot es va desbordar”, recorda en Joan Genís, actual conserge del club i en aquells moments membre de la junta directiva. “Va ser una jornada festiva, hi havia molta gent”, afegeix en Raul Rubio, aleshores entrenador del Cardedeu, que va tenir l’honor de dirigir el geni holandès: “no li podia dir de què havia de jugar, va jugar on va voler”, aclareix. “A mi em deixes tranquil i em poso a la banda”, recorda que li va dir en Carles Reixach.
El Cardedeu va avançar-se al marcador amb un gol en pròpia porta del blaugrana Padilla. Ben entrada la segona meitat, el tècnic Raul Rubio va canviar els quatre cracs perquè rebessin els aplaudiments del públic i perquè en Joan Vilà pogués acomiadar-se dels terrenys de joc. El filial del Barça es va convertir llavors en amo i senyor del partit. Els blaugrana van marcar dos gols i van aconseguir capgirar el marcador. El resultat final va ser d’1 a 2.
Un cop acabat el partit, la Televisió de Cardedeu va preguntar a Cruyff si algun dia el veuríem entrenant el Barça. “Este serà algun presidente que debe decidir, no yo”, va respondre amb el seu particular castellà. Johan Cruyff, l’il·luminat que va canviar la història del Barça i del barcelonisme, ha mort als 68 anys. Aquell dia va jugar de lliure, i ho va fer amb el dorsal 14. Etern.
Nostàlgic per devoció i convençut que el futbol morirà el dia que Xavi Hernández pengi les botes, en Lluís Vilaró és un periodista que treballa a Vallès Visió. Influït enormement per aquella TV3 amb noms com Joaquim Maria Puyal o Thomas Magnum, es dedica a cercar la notícia per l'orient i l'occident del seu Vallès natal. Ha estat a l'Agencia Catalana de Notícies, Catalunya Radio, Ona Catalana, el diari Bon Dia d'Andorra o el Canal Català, entre d'altres. Li agrada pensar que es fixa en allò que ningú més es fixa i acostuma a somniar despert durant bona part de les hores del dia. Mai va guanyar els Jocs Florals de la seva escola.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.