
ARA A PORTADA
-
L'avió de Von der Leyen aterra d'emergència per un presumpte atac rus que l'ha deixat sense GPS Redacció
-
-
Illa promet la «lletra petita» del finançament aviat per aplanar els pressupostos amb ERC Bernat Surroca Albet
-
Salvador Illa i Carles Puigdemont obriran el curs amb una reunió a Brussel·les Oriol March | Lluís Girona Boffi
-

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Les paraules pronunciades per la ministra d'Exteriors, Arancha González Laya, aplaudint la decisió d'Estrasburg que avala, segons ella, el camí del "diàleg", només es poden entendre des del cinisme a l'engròs. També ha dit que "els problemes de Catalunya es resolen a Espanya, no a Europa", un missatge força curiós provenint precisament de la titular de la cartera d'Exteriors. Això del "diàleg" en boca de representants del govern espanyol va camí d'assemblar-se al "contraste de pareceres" que proposava el darrer president del govern franquista, Carlos Arias, per acollir la diversitat de criteris polítics, sempre dins de los Principios del Movimiento, és clar.
Si la prioritat del PSOE fos blindar una via dialogada a la resolució del conflicte entre Catalunya i l'Estat, hagués donat un to volgudament baix a l'aixecament de la immunitat. Però no ha estat així. El que no deixa gaire marge a la interpretació. Des del Parlament Europeu, la portaveu socialista a l'Eurocambra, Iratxe García, s'ha afegit a la celebració i no ha pogut evitar mostrar-se també "molt satisfeta". Malgrat tot això, l'escaquer és de gran complexitat i l'independentisme haurà de ser curós per no regalar la fotografia d'aixecar-se de la taula.
Amb molt poc temps de diferència, el jutge ha tombat el tercer grau als presos, que hauran de reingressar a Lledoners. Ho ha fet responent al recurs presentat per la Fiscalia. Un altre fet que torna a evidenciar la posició de la justícia espanyola i la seva fiscalia en favor de la revenja política. Una fiscalia que Pedro Sánchez va recordar durant la campanya electoral de novembre del 2019 que depenia del govern.
És obvi que l'Estat tampoc s'hauria de fer il·lusions pel que fa a la imatge que té a Europa. La mateixa decisió de l'Eurocambra s'ha fet amb un elevadíssim vot contrari, que ha fregat els 250 sufragis i prop de 50 abstencions. Una dada aquesta que hauria de fer reflexionar. Que un 42% dels europarlamentaris no vegin gens clara la posició de la justícia espanyola és un senyal negatiu per l'Estat. Avui mateix, per cert, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat Espanya per l'actuació policial durant l'encerclament del Congrés del 2012.
Els darreres esdeveniments tenen, si més no, la virtut de fer més imperiosa la unitat independentista, ni que sigui per la força dels fets. En realitat, la fan inevitable i, en plenes negociacions per a la formació del nou Govern, contribueixen a la cohesió. D'aquesta manera, l'Estat i la seva repressió es converteix, altra vegada, en el gran aglutinador del sobiranisme, la seva gran argamassa. I alhora, la situació planteja la pregunta de què seria de la majoria independentista de no ser pel Tribunal Suprem i la seva fúria repressiva.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.