És un argument que hem sentit fins a la sacietat de boca de candidats, governants, analistes, opinaires i tertulians. És un mantra que s'emet de forma instantània davant de qualsevol invitació a negociar: el diàleg només es pot produir dins del marc de la llei i –sobretot, sobretot– de la sacrosanta constitució.

En general, en les relacions humanes i en les relacions polítiques, és molt mal vist que algú es negui en rodó a parlar. En democràcia, el diàleg i la negociació són les proves del cotó de la qualitat del sistema. Per això, davant d'un moviment com l'independentista, que només demana diàleg i negociació, l'unionisme i l'Estat s'han hagut d'empescar una argúcia dialèctica que no els deixi com el dolents de la pel·lícula. Ells no es neguen pas a parlar, sinó que delimiten el marc del diàleg: la llei i la constitució. No es por parlar de res que no estigui dins la llei i la constitució.

S'ha d'admetre que és una frase que sona bé. En principi hom pot admetre que qui vol sobrepassar el marc normatiu vol excedir el límits de la democràcia. És una circumstància inadmissible en qualsevol estat de dret democràtic. O no?

Doncs no. En realitat, sostenir que el diàleg i la negociació només poden tenir lloc dins del marc de la llei és una trampa argumental destinada a esterilitzar qualsevol negociació. Si abans de començar el diàleg, establim com a norma que no podrem sobrepassar la llei vigent, el diàleg perd automàticament el sentit.

Quan la societat va decidir que el matrimoni civil havia de deixar de ser indissoluble, o que l'avortament havia de deixar de ser delicte, es va plantejar uns supòsits que no entraven dins la llei: el divorci i l'avortament. Això vol dir que tot el diàleg i les negociacions prèvies a l'aprovació de la llei del divorci o la despenalització de l'avortament, incloent-hi les discussions en seu parlamentària, es van produir sobre temes que eren fora del marc normatiu. Es va parlar, discutir, dialogar i negociar sobre coses il·legals.

Sempre que hom cerca una resposta a una reclamació social o política, s'estableix un diàleg o una negociació que inclourà –necessàriament– aspectes, consideracions o solucions potencials que en aquell moment són il·legals, són fora de la llei. Excloure-les sota pretext d'excedir el marc normatiu equival a anul·lar el diàleg, a negar qualsevol possibilitat de canvi i a evitar qualsevol possible solució.

És evident que quan es produeixi una negociació entre Catalunya i l'Estat –que tard o d'hora es produirà– el diàleg haurà d'incloure alternatives o possibilitats que avui per avui no caben dins la llei. Les solucions, gairebé sempre, inclouen canvis normatius i adaptacions legislatives. La segregació racial era el marc normatiu en bona part dels EUA. Per superar-la, es va haver de parar de coses il·legals, com ara seure als seients del davant d'un autobús.