Oriol, m’has de votar els pressupostos. Ja ho sé que són uns pressupostos impossibles, però sense pressupostos no podrem mantenir el full de ruta. El full de ruta demana temps, almenys un any o un any i mig. Ja ho saps, és el que vam pactar: primer cal esgotar les possibilitats de fer el referèndum amb autorització de l’Estat, ens diran que no, aleshores aprovarem la llei de consultes, ells ens la recorreran al Constitucional, i aleshores jo dissoldré el Parlament i convocaré unes eleccions plebiscitàries amb el compromís de proclamar la independència si assolim la majoria necessària. I tu saps que l’assolirem, en coalició o per separat però l’assolirem. Si complim el full de ruta guanyarem segur perquè ens haurem carregat de raons davant dels indecisos, però si no som capaços d’aprovar els pressupostos i es precipita tot, correm un risc molt gran d’estimbar-nos.

Oriol, en Mas Colell ha fet molt bona feina. A Madrid i a Brussel·les han entès que l’objectiu de dèficit del 0,7% era una barbaritat. Tenim l’1,5% assegurat, potser fins i tot acabarà sent un 2%. Si finalment es confirma això que et dic, ningú entendrà que no siguem capaços d’aprovar un pressupost. Perdrem tot el crèdit davant d’Europa, i això Madrid ho aprofitarà. No podem anar a la batalla amb l’Estat sense la complicitat o almenys la comprensió d’Europa. Aprovem el pressupost i seguim amb el full de ruta, si podem fer-ho en un any no ho fem amb un any i mig, però no ens desviem del camí que prendrem mal i em deixaràs sense arguments.

Artur, jo confio amb tu, però estàs rodejat de taurons. Em demanes temps, però temps és justament el que necessiten els enemics del procés per fer-lo descarrilar. Necessiten temps per bastir una oferta de finançament que faci dubtar la teva gent més tèbia. Necessiten temps per crear un clima de reconducció del conflicte des dels mitjans còmplices. Necessiten temps perquè arribi el judici del cas Palau i posar CDC contra les cordes (perquè Artur, això del Palau és un tema de CDC, no d’Unió). Si els donem temps estem perduts. Perquè a més, Artur, saps perfectament que com més temps passa més sol estàs: en Duran treballa contra el procés, cada dia, sense descans. L’establishment t’encercla i et pressiona cada vegada amb més insistència. Els diaris que abans t’ajudaven, ara et torturen sense pietat.

Em demanes que voti uns pressupostos que saps que són impossibles de complir i que, si es complissin, es carregarien tot el que hem construït en 30 anys. La salut, l’educació, els mitjans públics... Unes retallades inhumanes que, a més, ens vénen imposades per aquells que ens espolien any rere any, els que incompleixen tots els compromisos, els que ens deuen milers de milions d’euros que estaven compromesos per llei.

Artur, tu i jo saps què tenim? Tenim la gent. És l’únic que tenim. I la gent està preparada, la gent ja no pot més, la gent n’està farta. La gent ens seguirà. Fem un acte de sobirania, neguem-nos a complir amb el dèficit que ens imposa l’estat que ens espolia. Neguem-nos a continuar perjudicant la gent de Catalunya amb més i més retallades. Fem un gest de dignitat. Artur, és ara o mai.