Robert de Niro, Dustin Hoffman i Anne Heche van protagonitzar fa uns anys una pel·lícula que portava per títol La cortina de fum, la història d'un emmascarament polític que dóna pas a una guerra. Les cortines de fum en política són molt usuals i, sovint, se sobreposen.

Estem assistint a un espectacle polític sense precedents, on les performances i les cortines de fum s'acumulen, se superposen, competeixen i acaben desconcertant. D'altra banda, es prova la capacitat de resiliència de les classes populars. 12 anys després de les detencions de l'anomenat Comando Dixan –que pretenia justificar la participació en la guerra d'Iraq visibilitzant l'amenaça del gihadisme- s'acusa membres dels CDR de terrorisme i les proves són caricaturesques: un xiulet, un mapa de google, una papereta de votació de l'1-O, unes caretes de Jordi Cuixart, entre altres materials perillosos.

Finalment, el mateix jutge no veu terrorisme ni rebel·lió en la detinguda. Mentre això passava el cap d'Estat del Regne d'Espanya rebia el príncep hereu de l'Aràbia Saudita per tancar la venda de material de guerra. Mentre la repressió de l'Estat cau sobre el moviment independentista a Catalunya i, també, sobre els moviments crítics d'altres pobles del Regne, se'ns omplen portades, notícies i timelines de màsters falsos, doctorats no fets, currículums falsejats.

Les mobilitzacions sobiranistes i per la llibertat de preses i presos són massives. La indignació creix i no només en l'àmbit independentista sinó també per part de pensionistes, de sectors de la cultura per la llibertat d'expressió, per destacar-ne alguns. D'acord amb l'enduriment del Codi Penal – pactat per PP i PSOE el 2015- que havia de permetre la lluita contra el gihadisme s'ha detingut titellaires, cantants, humoristes, càrrecs polítics i electes, dirigents d'entitats socials i membres dels CDR. Es construeixen notícies falses, se segueix insistint en polítiques repressives, judicialitzant conflictes polítics, encobrint corruptes i corrupteles, desmantellant l'educació, saquejant les arques públiques i buscant culpables que puguin cobrir tots els despropòsits.

Ho deia abans, les cortines de fum se superposen, les performances són constants, les falses notícies es construeixen sense aturador. Les amenaces de l'extrema dreta cada cop pugen més el grau, es menyspreen les recomanacions i actuacions internacionals, s'anihilen les institucions i es destrueix la legitimitat de la política. La democràcia esmorteeix i tant és tot mentre uns quants es puguin mantenir al poder.

Tant és el valor de la vida, tant és que s'acusi falsament, l'objectiu és mantenir-se per sobre de tot i tothom, interpretant la legislació a mida, obviant la separació de poders i mantenint com a ostatge un poble, un govern, tant és perquè tot plegat són excuses per mantenir-se i poder fer marxa enrere, poder tornar a cantar El novio de la muerte, poder negar la violència de l'extrema dreta... tot plegat és nostàlgia política.