Un dels primers grans personatges públics que ha reaccionat al pacte dels partits sobiranistes catalans ha estat Pep Guardiola. L’exjugador i exentrenador del Barça, content i emocionat quan se’n va assabentar, va expressar “admiració” pel president Mas i per tots els líders polítics que han atiat de nou la il·lusió col·lectiva. L’emoció que tant costa arrencar des de la política convencional. I encara, Guardiola va afirmar: “No hi ha acte més democràtic. La gent que no estigui directament d’acord amb la independència té ara l’oportunitat única i irrepetible de poder expressar-se”. Aquesta és la gran victòria d’essència radicalment democràtica de la proposta. Tothom s’hi pot expressar, a favor o en contra.

La reacció a les declaracions de Guardiola va ser fulminant a les xarxes socials i entre els comentaristes habituals de la premsa digital espanyola. Uns comentaris de jutjat de guàrdia. Insults, exabruptes , bilis i pus van cobrir-les. En aquest “órdago”, o “deriva”, o “desafío” unionista a la democràcia molt pocs van declarar-se partidaris de la democràcia. Fins i tot els que proposen que votin tots els espanyols són una minoria exòtica i gens acceptada. Cridaven l’atenció aquells que sentien “fàstic” perquè l’exjugador del Barça també havia vestit la samarreta de la selecció espanyola. Ningú es va preguntar quants esportistes o atletes catalans vesteixen aquesta samarreta per mantenir viva la seva carrera.

Un dels comentaristes més enginyosos proclama haver descobert per què Guardiola entrena el Bayern: “Ara ja sabem per què se n’ha anat a Alemanya”. Catarroja descoberta! Segons aquest cresol d’humanitat, Pep Guardiola entrena ara el Bayern de Munic “perquè és mig jueu i mig nazi”. Ah caram! Com la majoria dels catalans. Són jueus perquè així els ha vist històricament una bona part de la societat espanyola. La més intransigent. O mercenaris o fenicis. Gent àvida, avara i sense sang. Però com que ara sembla que en tenen una mica i protesten i s’alcen, també són “nazis”. Curiós centaure. Guardiola i els catalans deuen ser jueus de dia i nazis de nit, perquè és impracticable tal convivència si no és bipolar. El nazi deu buscar obsessivament el jueu, però no el troba mai perquè quan l’un apareix l’altre se n’ha anat. Ves que tots aquells psiquiatres de cuina no acabin rebentant. De ràbia o de contradicció.