Que Xavier Rubert de Ventós o Ferran Mascarell apostin ara per la independència és més destacable que no pas que ho faci un independentista de tota la vida. Les notícies guanyen força quan no te les esperes, quan et sorprenen. Quan són notícia, vaja.

Els independentistes que abans no ho eren (o que no havien sortit de l'armari) ho tenen més fàcil a l'hora de convertir escèptics en nous adeptes a la causa. No són gens sospitosos d'incondicionalitat, i això juga al seu favor. Paradoxalment, als massa convençuts els costa més convèncer.

El pediatre Carlos González és un gran defensor de la lactància materna i de la criança natural. Per una estranya regla de tres, molta gent el posa en el mateix sac d'aquells que ho curen tot amb homeopatia o teràpies alternatives i que, atenció, estan en contra de vacunar els fills. Passar olímpicament del calendari de vacunacions és una opció egoista i irresponsable que d'uns anys ençà s'està estenent de manera preocupant entre pares presumptament ben informats. Pares (i, sobretot, mares) que sovint són seguidors acèrrims de l'esmentat pediatre.

El cas és que la setmana vinent González treu un llibre titulat En defensa de las vacunas. És una notícia excel·lent, perquè a ell se l'escoltaran més que a ningú. Tothom sap que aquest doctor no faria el joc a la indústria farmacèutica: tant els fabricants de llet artificial com els de xarops que només funcionen per l'efecte placebo el deuen tenir a la llista negra.

Les vacunes són necessàries, algú ho havia de dir. I si aquest algú és en Carlos González, ja tenim molt de guanyat.