Encara que la majoria de la gent no en sigui conscient –tampoc en són la majoria dels lectors del diari-, El País té un director que es diu Javier Moreno.  L’inconegut director d’El País ahir va fer una entrevista “urgent” i personal al secretari general del PSOE. Una llarga entrevista que justifica perquè ningú no sap qui és Javier Moreno i perquè Alfredo Pérez Rubalcaba no se’n surt en les enquestes d’intenció de vot.

Ni les preguntes ni les respostes van tenir l’alçada mínima necessària perquè el PP tremoli. El líder del PSOE es perd en la retòrica i no és capaç de fer creure a ningú que ell és la solució per a la tristíssima misèria que governa Espanya. El director d’El País és incapaç d’imitar els seus predecessors i suplir amb la redacció periodística les mancances verbals del seu candidat. L’entrevista, doncs, no passarà a la història. Mariano Rajoy pot comparèixer al Congrés dels Diputats quan li vingui de gust perquè, si l’amenaça és una moció de censura en la qual Rubalcaba demostri el mateix nivell, no cal que pateixi.

Totes aquestes afirmacions són massa dures? Si alguna ànima càndida o voluntarista així s’ho pensa, només ha de donar ullada a la solució que Alfredo Pérez Rubalcaba proposa per “al problema seriós” que Catalunya representa per a Espanya: “La meua proposta és que obrim la Constitució, que ens posem d’acord com fa 35 anys i que després decidim plegats perquè volem viure plegats. És a dir, que els catalans exerceixin el seu dret a decidir quan votin la Constitució i després el tornin a exercir quan decideixin l’Estatut”. En l’original els temps verbals poden induir a equívocs. Diu “Que los catalanes ejerzan su derecho a decidir cuando votan la Constitución y lo vuelvan a ejercer cuando deciden el Estatuto”. Tot plegat no s’entén gaire. Però, si el sentit que dóna Rubalcaba a l’expressió és el de la traducció, això vol dir que els catalans podrien “decidir” en una hipotètica reforma constitucional i en un més hipotètic encara nou Estatut. Molt bé. I què passaria si decidissin diferent dels espanyols, com va passar l’any 1978 amb els bascos? I si després “exercissin” de nou el dret a decidir en un Estatut que tornés a ser mutilat al Congrés espanyol i al Tribunal Popular; perdó, Constitucional?

El “dret a decidir” que proposa Rubalcaba és el dret a no decidir res.  Així, o més, ho ha sentenciat –oh, paradoxes!- el comitè federal del PSOE. Pere Navarro perd el temps. Com el perden Javier Moreno i Alfredo Pérez Rubalcaba amb entrevistes com la d’ahir. Quines ganes de gastar tinta i saliva...