Avui -divendres 16 de juliol- fa dotze anys de la tèrbola mort d'en Sebastià Homs i Padrisa. Els Mossos van trobar el seu cos estimbat dessota el mirador del Gresolet, a Saldes. Feia tres anys que era alcalde de Viladecavalls. D'aleshores ençà, res no s'ha aclarit. L'antiga CiU continua fent-se l'orni. No li interessa. Està més per la tasca de mantenir la versió "oficial" en el sentit que tot apunta a un suïcidi. Un té dret a malpensar de la investigació oberta per la policia autonòmica. Sense oblidar la fastigosa "disciplina de partit", amb una nota de premsa vomitiva del mateix partit, que apuntava a un accident.

Des d'un mitjà o l'altre periodístic, no he deixat passar cap any sense fer de paparra i "mosca collonera". Exigir una cloenda del cas clara i elegant. Sobretot per tal que la família rebi el consol que mereix. Ací, puc dir que trobo gent de La Tarumba que em fa costat, i d'altra que em demana que "passi full". Que els quedi clar que no penso cedir.

Cal treure els fets de l'àmbit casual. Els situo dins dels tripijocs ordits entorn de la famosa "bombolla de la totxana". Just aquest poblet batejat com "mirador privilegiat de Montserrat" en fou un indret ben actiu. Amb grans operacions a nivell de consistori, on tal vegada no es va filar gaire prim. És per ací que convé posar fil a l'agulla. O no?

Pocs dies abans de la seva mort, el partit el va convocar a una reunió molt tensa. Recuperem els temes que s'hi van tractar i els noms concrets dels assistents? Què se li va dir -i com, és clar- per a induir-lo, poques hores després, una decisió que el dugués a triar l'opció de plegar de viure? "That's the question!" Heus ací les preguntes clau per aclarir l'entrellat. La resta són orgues o falòrnies.

La màgia del Pedraforca l'encisava. Es delia per la muntanya, en general. D'acord amb la seva experiència, interpreto ben bé com a impossible qualsevol relliscada o ensurt -en aquest sentit- com a motiu de l'òbit, allí. Si us plau, de bell nou reitero la meva petició al grup polític hereu de Convergència que no tingui por. Que tibi de la catifa. Que escampi la pols. La complicitat d'un silenci traïdor els delata. Com més clars, més amics, peti qui peti! No essent així, l'any vinent tornaré a la càrrega, caragolant la duresa de l'argumentari.

Dit això, el meu record emocionat envers la figura d'en Sebastià i una forta abraçada a tota la seva família!