
ARA A PORTADA

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
És el primer moviment fet des d'instàncies judicials per aclarir un dels molts episodis protagonitzats per les clavegueres policials contra dirigents independentistes. De fet, però, les maniobres policials anaven contra un seguit de personalitats de la societat civil catalana de qui se sospités qualsevol lligam amb posicions sobiranistes -d'aquí que s'investigués l'empresària Sol Daurella- o contra qui no estigués disposat a alinear-se de manera acrítica amb les directrius que emanaven del govern espanyol.
És el cas de Rodríguez Sol. Al poder judicial li costarà moure la seva maquinària per anar fins al final en tot el referent a l'Operació Catalunya. Fins al moment, cap denúncia presentada contra diverses actuacions en aquest àmbit ha aconseguit obrir-se pas als jutjats. Val a dir que la primera investigació oberta per la Fiscalia es fa en relació a qui va ser el seu cap a Catalunya entre el 2012 i el 2013. Un fet sens dubte que cal aplaudir però que també indica les limitacions fins ara en la voluntat d'escatir els fets.
Quin va ser el "delicte" de Rodríguez Sol a ulls d'Interior? Investigar les publicacions aparegudes al diari El Mundo sobre comptes falsos de Jordi Pujol i Artur Mas a Suïssa i Liechtenstein. Els informes policials destacaven la proximitat del fiscal a Unió, partit del qual va ser número dos per Barcelona a les eleccions catalanes del 2015. Però el que va sentenciar Rodríguez Sol va ser considerar legítim que els catalans opinessin sobre el seu futur en una consulta legal. L'aleshores fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres Dulce, li va obrir expedient i ell va renunciar.
La decisió de la fiscalia envia en aquest sentit missatges sensibles: davant el procés, qui no estava del tot alineat amb l'Estat, estava contra l'Estat i era considerat enemic. En prioritzar la investigació sobre les actuacions de les clavegueres policials contra Rodríguez Sol, queda clar també que per la fiscalia hi ha víctimes de l'Operació Catalunya de primera i víctimes de segona. Algú pot pensar en una actitud de corporativisme. Un corporativisme fiscal.
Però, a més, probablement res d'això s'estaria movent sense un context polític propici. L'aparició de la investigació periodística ha servit al PSOE un argument preciós contra el PP, que arrossega la pèssima gestió del govern de Mariano Rajoy a Catalunya. Els estrategues de Ferraz saben el que es juguen els propers mesos, amb eleccions a Galícia, Euskadi i europees. Tot el que pugui desgastar el rival és ben rebut, encara que ningú -o cal recordar el Catalangate?- està aquí lliure de responsabilitats. En tot cas, la justícia espanyola, més que cega, sembla de mirada esbiaixada quan es tracta de Catalunya.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.