Sant Joan és arrels i comunitat, és memòria i reivindicació. El fil històric i cultural que uneix els Països Catalans es fa evident la nit del 23 de juny, quan des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó i l'Alguer ens reivindiquem com el sol poble que som. Per això, la fraternitat entre territoris ha de ser inqüestionable.
Vivim un moment en què governs del País Valencià i les Illes Balears, i també el d’Aragó, treballen de manera sistemàtica per liquidar tot allò que compartim: la llengua, la cultura, la memòria d'aquells que van lluitar per la justícia i la llibertat. Ho vam veure quan les Corts Valencianes van suprimir el Premi Guillem Agulló en un acte de manifesta hostilitat contra una societat sencera que reconeix Guillem com a símbol de tot el que l'extrema dreta no suporta: la lluita antifeixista i la convicció que la justícia social i l'alliberament nacional van de bracet. Per això, i per preservar una memòria que també és nostra, des de la Generalitat de Catalunya en vam prendre la custòdia temporal.
Però seria ingenu pensar que l'amenaça ve només de fora. Quan la ira es disfressa de reivindicació nacional, quan l'exclusió es ven com a identitat i quan l'odi a l'altre es presenta com a amor al propi, estem davant del mateix fenomen de sempre amb paraules noves. La llengua i la identitat no poden maquillar el discurs de qui fa del recel i de la frontera interior el seu programa polític. Contra això, la resposta no és la imitació sinó la claredat: una societat que es vol lliure no pot construir la seva llibertat sobre l'exclusió de ningú.
Els Països Catalans som una nació construïda per adhesió i no per imposició; som la mata de jonc de Ramon Muntaner i quan algú n'ataca iniciatives, institucions, trets diferencials o referents, ataca persones reals que han escollit viure en aquesta llengua que és la nostra, que hi han apostat, que hi han fet casa. Per això, la resposta a cada pas enrere que dona qualsevol forma d'extrema dreta ha de ser sempre un pas endavant; no com a estratègia, sinó com a convicció. Amb el ple convenciment que els Països Catalans, en la seva plenitud, són terra de concòrdia, d'acollida, de prosperitat i de futur.
La Diada de Sant Joan no existeix per commemorar un passat. Existeix perquè, any rere any, ens recorda que el que tenim en comú és més gran que el que ens separa, i que la llengua, la cultura i el desig de viure lliures no s'hereten passivament: es trien, es practiquen i es defensen. Les persones que fan xarxa cada dia, que ensenyen català, que publiquen, que s'organitzen, que no es conformen, fan Sant Joan cada dia de l'any. La nit del 23 de juny no inventa res; la nit de Sant Joan il·lumina el que ja existeix i volem preservar.
Bona Diada!