"Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l'estat natural, e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn". Ho escrivia Ausiàs March el segle XV, ens ho ha cantat Raimon en la millor manera de fer aquest Veles e vents, una de les cançons del nostre primer paisatge musical. La història d'aquest amant que creua la mar d'Itàlia a València sense saber si el seu amor és correspost, i que demana ajuda als elements per arribar a terra amb vents favorables com el xaloc i el llevant, que representen l'esperança, i els vents de mestral i de ponent que suposen els obstacles que ha de vèncer. Una crida a la civilitat, l'amor, la cultura feta cançó jugant amb els elements de la natura.
Aquesta estiu estem, tal com diuen els versos, en plena ebullició. Quin estiu que tenim, com si realment el descrivís Ausiàs March. Bullia la diada de Sant Magí, una diada històrica la que es va viure dimecres a la plaça de les Cols amb la Colla Jove Xiquets de Tarragona, fent tota una catedral un 5 de 9 amb folre (a més del 2/9fm, 3/9f i un intent descarregat d'aquest 5 de 9 en segona ronda), que s'emmirallava en la Seu tarragonina, i que deixa enrere els 5 de 8 que abans era la construcció que rebia aquest nom de catedral, i la Colla castellera de Sant Pere i Sant Pau la van fer (i també un 4/8a i un 3/8). Els Xiquets de Tarragona han tornat, després d'uns anys complicats, i van lluir un 4 de 9 amb folre, a més d'un 7 de 8, un intent descarregat de 3 de 9 i un 3 de 8.
Els Xiquets del Serrallo van fer un 4/8, un 3/8 i un 2/7, en una diada de Sant Magí en què el més buscat era l'aigua, la del Sant, la que fan arribar a la ciutat de Tarragona els portadors i que van a buscar al santuari de Sant Magí de la Brufaganya, a Pontils, a la Conca de Barberà, a 80 km, i en un desplaçament de dos dies en carro. L'aigua de sant Magí anava tan buscada que a la capella del Sant, que al Portal del Carro van exhaurir més de 2000 flascons i càntirs, i jo em vaig quedar amb un càntir en forma de petit veler, que em va acompanyar mentre gaudia de l'esforç de les 4 colles castelleres tarragonines. La de sant magí té propietats curatives i entre els seus dons hi devia haver la de protegir els castellers de la calorada, 33,2 graus i la humitat d'un 60,9% que feia que la sensació de calor augmentés fins al punt de fer desertar bona part del públic que no tenia ombra com a refugi,
En tornar a casa, l'informatiu del migdia de Catalunya Ràdio obria amb les dades que també donava Nació sobre aquesta mar que bull. Sentia que la Caterina Alemany entrevistava dues turistes, que certificaven que el mar bull, i que a diferència d'altres anys, entra dins l'aigua no les refrescava com abans. Les xifres són de rècord, a la Dragonera 33 graus, i les boies de Barcelona, Tarragona i Maó també han batut les màximes dels seus registres particulars. Ho diu últim informe elaborat per World Weather Attribution, que recollia Gerard Mira: les aigües europees s'estan escalfant a un ritme superior a la mitjana del planeta: "Sense el canvi climàtic derivat de l'activitat humana, aquests percentatges serien molt més baixos, pels volts d'un 40%. D'aquesta manera, doncs, els mars europeus bullen a causa de la pujada general de les temperatures, empesa per l'escalfament global".
En arribar a casa, uns veïns que se'n van cap a Múnic a passar uns dies de vacances, m'expliquen que de fet aquest és un pla alternatiu que s'han hagut d'organitzar després que el seu somiat creuer en barcassa pel Danubi hagi embarrancat. De fet, l'agència que els venia, els deia que el creuer es farà igualment en autobús, i anant a dormir a la barca per tots aquells que s'havien fet la il·lusió.
Però nord enllà, on la gent és polida, ja fa un cert temps que tenen els camps de gespa cremats de la sequera, com els passa a Londres, o els camps bleïts com passa a França, i afegim-hi Àustria, Hongria, Romania, Eslovàquia, Polònia, Bulgària. Europa pateix com mai aquesta calorada i sequera que té greus afectacions en l'agricultura, l'abastiment d'aigua, el comerç, la producció d'energia. El panorama és devastador, el mar bull com cassola al forn, i no és per amor o desamor, ni pels vents a favor o a la contra, sinó per l'acció de l'home, que no sabem corregir. La calor que tenim integrada aquest estiu com mai, en el nostre dia a dia, incloses en diades castelleres i festives, i que només l'ombra dels sants, com Sant Magí, pot apaivagar!