“L'opció de quedar-nos com estem simplement no existeix. Si el sobiranisme no té prou força per acabar aconseguint la independència o per obligar l'estat a un pacte de blindatge fiscal, lingüístic o cultural, el que vindrà darrere no és el manteniment de l'statu quo sinó una involució i un retrocés tan agressiu que pot posar en perill real l'autonomia i la pròpia identitat catalana”. Ens ho deia ahir la Milagros Pérez Oliva en un debat organitzat pel Cercle de Cultura. La Milagros és una catalana molt ben informada del que pensa el Madrid del poder polític, mediàtic i financer. És redactora en cap d'opinió del diari El País i membre de l'equip d'editorials del diari. La seva preferència personal, no cal dir-ho, és el pacte.

Tenir prou força, aquesta és la clau. En democràcia la força d'un projecte es pot demostrar de moltes maneres, però al final sempre cal concretar-la en una urna. Només així et pots comptar i només així et legitimes, i d'això va el 27-S, és clar. Però alerta, el 27-S no només es posa a prova la força del projecte independentista, sinó també la força dels altres projectes. Dic dels altres i no de l'altre, en singular, perquè potser hem de començar a dir que el 27-S l'independentisme s'enfronta a quatre projectes diferents: el projecte involucionista de PP i Ciutadans, el projecte autonomista federalitzant del PSC, el projecte confederal d'ICV, i el no-projecte de Podemos, que fins ara no ha estat capaç o no li ha donat la gana d'explicar-nos quin és el seu model d'estat.

Quina proposta alternativa hi ha, doncs, a la independència? No n'hi ha una, n'hi ha quatre i són incompatibles entre elles. No poden posar-se d'acord en un projecte en positiu, no poden sumar les seves forces, no poden governar Catalunya juntes i encara menys anar juntes a Madrid a defensar res. Què faran si entre els les quatre sumen més de 68 diputats? Què ens ofereixen? Com governaran? Què aniran a negociar a Madrid? Potser hauran aconseguit frenar el procés cap a la independència, però l'endemà no sabran què fer. Sabeu allò del perro del hortelano, que ni come ni deja comer, oi? Doncs això.

L'alternativa a la proposta independentista, doncs, és la feblesa absoluta. Una Catalunya sense projecte. I la feblesa, en l'actual context i amb l'actual Estat espanyol, pot ser letal. Torno a les paraules de la Milagros Pérez Oliva del principi: “... el que vindrà darrere no és el manteniment de l'statu quo sinó una involució i un retrocés tan agressiu que pot posar en perill real l'autonomia i la pròpia identitat catalana”. Igual que els ciutadans que el 27-S votarem sí hem de ser conscients de les conseqüències el nostre vot, és important que els que votaran no també en siguin.