El programa "Ànima", de Televisió de Catalunya, ha plegat veles, i ja em disposava a fer un d’aquests articles indignats sobre com de malament tractem la cultura en aquest país, i que quina desgràcia, i quina falta de sensibilitat, etcètera, quan m’informen que ben aviat hi haurà un substitut, una mena de gran contenidor, és així com en diuen sempre, que començarà a emetre’s potser a finals de maig i que serà diari, al Canal 33, i que parlarà de literatura, cinema, música, arts escèniques i totes aquestes matèries que tots fem veure que ens interessen molt fins que l’EGM ens revela que "Supervivientes" arrasa. Els catalans som molt donats a la indignació preventiva: no permetis que la realitat espatlli una crítica exaltada amb què, com diuen els cursis, et puguis sentir realitzat.

Però, bé, com que no és la primera vegada que TV3 anuncia la creació d’un d’aquests dits grans contenidors cultural, tota precaució es queda curta. Perquè fa sis anys, el 2009, l’"Ànima" va començar així mateix, amb pompa, alegria i grans franges diàries, i poc a poc el vam anar veient defallir. Primer en van eliminar un dels dos presentadors, Bibiana Ballbè, i es va quedar Toni Puntí tot sol. Després va deixar de ser diari. L’hi van anar retallant hores d’emissió. I finalment, no fa pas gaire, es va quedar sense plató i l’equip va haver-se de posar a buscar localitzacions per les cantonades. Pas a pas fins que entre tots el van matar. I un procés semblant va seguir un programa anterior, el magacín "Artèria". Per no parlar de la trista deriva de l’històric "Sputnik", que va morir discretament a finals del 2013, paradoxalment just després de rebre un premi ARC (Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya) al “millor programa musical de l’any”. Aquí, de vegades, celebrem les coses d’una manera francament extravagant.

Sembla, doncs, que TV3 té un problema amb els programes culturals que ens agradaria molt que resolgués per al benefici de tothom. És evident que tindran les seves raons per fer les coses que fan, però, des de fora, no s’entén que la cultura, que en una televisió com aquesta, molt particularment, hauria de ser concebuda com un servei públic essencial, no tingui una presència més consistent i estable, amb espais que aguantin els fluxos del temps i les frivolitats estacionals. Com tampoc s’entén, des de fora, subratllo, que hi pugui haver a TV3 reconeguts periodistes culturals col·locats a llocs que no tenen res a veure amb la cultura, perduts a la immensitat dels insondables organigrames de la casa.
Però un nou programa cultural és a punt de néixer a TV3 i, naturalment, li desitgem tota aquella sort que els seus antecessors no van tenir.