Els darrers dies, la Junta Electoral Central (JEC) s’ha pronunciat sobre el que poden fer o no els mitjans públics, institucions i ciutadans durant la campanya del 21-D. Una de les decisions és que els integrants de les meses, inclosos interventors i apoderats de partits, tenen prohibit lluir el llaç groc que reivindica la llibertat dels Jordis, així com dels vuits membres del Govern. Què passarà si un dels membres d’una mesa vesteix el dia de les votacions amb una samarreta groga? Es vedarà també?

El PSC va plantejar la qüestió a la JEC i l’organisme regulador ha donat la raó als socialistes. El motiu és "assegurar la neutralitat política" durant la celebració dels comicis. El groc, a més, podria convertir-se en un color estigmatitzat perquè els partits unionistes podrien sol·licitar que es prohibís fer servir llum groga als espectacles de les fonts de Barcelona. 

A petició de Ciutadans, la JEC ha prohibit a TV3 parlar del "Govern a l’exili" i "consellers exiliats". En aquest cas, per assegurar "la neutralitat informativa". I esgrimint el mateix "principi bàsic", la JEC ha exigit a Colau que retiri la pancarta "Llibertat presos polítics" de la façana de l’Ajuntament. L’alcaldessa l'ha despenjada però ha insistit que continuarà demanant que alliberin els presos.

Cs i el PP no en tenen prou i ara volen que Barcelona deixi d'il·luminar les fonts i qualsevol llaç groc en edificis públics. El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha replicat: "Farem el que la Junta Electoral indiqui". I Ciutadans ha decidit presentar recursos a totes les juntes electorals provincials de Catalunya per demanar que es retirin estelades, símbols i pancartes demanant la llibertat dels polítics empresonats.

Per últim, el PP -que ja va intentar sense èxit que la Junta Electoral impedís a TV3 retransmetre en directe la manifestació pels presos polítics, del dissabte 11 de novembre- ara torna a atacar. Garcia Albiol va carregar contra TV3 assegurant que proposaran tancar la televisió per tornar-la a obrir "amb gent normal i plural". I els treballadors del mitjà públic estudien, i amb raó, denunciar el líder del PP català “per incitació a l’odi”.

Un delicte, el de la incitació a l'odi, que la setmana passada va ser esmentat a bastament per les xarxes, quan el ministre de Justícia amenaçava d’investigar piulades poc respectuoses sobre la mort del fiscal Maza. Que el ministre Zoido va recordar després de la primera detenció d'una persona a Barcelona. I que el web d'aquest Ministeri s'encarrega de recollir amb un apartat especial dedicat a "La situació a Catalunya: protecció de les víctimes".

Tot i això, l’activista Miriam Hatibi -representant de la comunitat musulmana en les manifestacions de rebuig al terrorisme d’aquest estiu- ha volgut deixar en evidència Zoido per la seva arbitrarietat a l'hora d'investigar. Perquè les persecucions no sempre es fan en tots dos sentits. "A mi també m’insulten i m’amenacen però la Policia em diu que és molt difícil seguir la pista". 

Resta només una setmana pel començament de la campanya de les eleccions més anòmales i irregulars de la democràcia. Amb les garanties democràtiques limitades i diversos candidats a l'exili i en presó preventiva. Però a més, en un intent desesperat de retallar la llibertat d’expressió i de coartar la paraula, s’està arribant a la irracionalitat extrema.