“Som on som i més val saber-ho i dir-ho”, com va escriure Miquel Martí i Pol. Durant unes setmanes més que intenses milers joves ens hem mobilitzat i hem dit prou. Ens hem posat al costat d’aquest poble perquè volem ser els protagonistes de la construcció de la República. Tenim a les nostres mans la possibilitat de fer un procés constituent; la possibilitat d’edificar un país que escolti el jovent i ens doni aquelles oportunitats que fins ara no hem tingut.

Som fills d’una generació que va creure en un futur millor amb la caiguda del franquisme, però ha vist com aquell somni es convertia en malson. Som hereus també de la Caputxinada i per això vam ocupar simbòlicament l’edifici històric de la Universitat de Barcelona. Durant aquests dies moltes persones es van acostar a mirar-nos als ulls i dir-nos que continuéssim, que no ens aturéssim. L’emoció és a flor de pell. Sentim molt a prop la força i la persistència dels que ens han precedit.

Som els que ens van dir que havíem nascut en una democràcia i no entenem perquè l’Estat espanyol ha confiscat cartells, bloquejat els comptes en recerca, escorcollat seus de partits, tancat webs, perseguit alcaldes, detingut membres del govern, distorsionat les funcions del fiscal general... I finalment ha intentat aniquilar, mitjançant la brutalitat policial, el referèndum de l’1 d’octubre. Per nosaltres això no és un estat d’excepció encobert. És una dictadura encoberta.

Som els que hem fet la campanya prohibida repartint cartells, paperetes i informant als nostres avis on havien de votar. Som els que hem viscut la manifestació estudiantil més gran de la història, amb més de 80.000 joves. Tots junts i cantant a una sola veu: votarem!

Mai més ningú dubtarà de la joventut d’aquest país. Som els que no tenim por i que des de l’endemà d’aquest dia que durarà anys, continuem dedicant tots els nostres esforços a defensar i aplicar el resultat de les urnes. Per això estarem al Parlament donant suport als nostres representants i acompanyant-los en aquest camí cap a la República. I no només això, serem allà on sigui necessari, perquè tant avui com demà la consigna és clara: els carrers seran sempre nostres.