Elionor de Borbó farà 18 anys el 31 d’octubre i això l’obliga, si vol ser reina, a jurar la Constitució espanyola com a hereva de la corona. Així ho estableix l’article 61 de la mateixa Constitució. Elionor jurarà la Constitució, jurarà defensar-la i respectar els drets de la ciutadania i de les comunitats autònomes. En el jurament de respectar els drets de la ciutadania i de les comunitats autònomes hi podem trobar el ressò d’aquella escena del Robin Hood en la que el futur bandoler reclama llibertat per llei al rei conegut com a “Joan sense terra”. El Robin Hood que interpreta Russell Crowe exerceix com una mena de portaveu de diferents sectors de la societat de l’època dient-li al rei que exerceix un poder despòtic i demanant una constitució que garanteixi la llibertat per llei, que no serà vulnerada pel monarca. Podem llegir el jurament d'Elionor del proper dimarts on es comprometrà a respectar els nostres drets seguint la tradició de les monarquies que tendeixen a no respectar-los.

L'origen de la tradició constitucional passa pel rei John (1166-1216) i el text Carta Magna, la manera en què encara avui es fa referència als textos constitucionals. El text en llatí es presenta com a Magna Carta Libertatum. El rei John, germà de Ricard Cor de Lleó a través d’aquesta carta es va comprometre l’any 1215 a respectar les llibertats acordades. No va ser així, però la importància d’aquest text arriba fins avui i, en part, també el seu incompliment. No se’ns presentarà d’aquesta manera, però el jurament d'Elionor s’ha de veure en aquesta tradició. Les llibertats han de ser defensades contra el poder despòtic o autoritari. El que acostumem a escoltar és que la monarquia es garantia d’aquests drets o que, com no s’ha cansat de repetir Núñez Feijóo, que la democràcia espanyola comença amb la Constitució actualment vigent a Espanya. Convindria tenir present davant d’aquest fervor que la Constitució sorgeix de la democràcia prèvia a la Constitució; que l’actual monarquia té el seu origen en el franquisme; que molt abans de l’aprovació de la Constitució hi va haver qui va defensar les idees democràtiques i moltes d’aquestes persones van morir o van haver de fugir del país amb motiu del cop d’estat del 1936 i de la dictadura posterior.

Una d’aquestes persones va ser Joaquim Maurín (1896-1973) i ara tenim la magnífica oportunitat de recuperar la seva figura i les seves obres a partir de la publicació del volum Les forces motrius de la revolució, amb introducció d’Albert Portillo i epíleg de Jaime Pastor. Editat per Tigre de Paper i Lo Diable Gros dins de la necessària col·lecció Fil Roig dirigida per Xavi Mililan i Roc Solà. Maurín té clar, com ja ho tenien a l’Antiga Grècia pensadors com Plató i Aristòtil, que la democràcia era el govern dels pobres. Maurín escriurà que la revolució democràtica serà feta per la gent obrera i pagesa. La democràcia arriba per la voluntat, la determinació i la victòria de les classes populars. Plató no hi estava a favor, Aristòtil tampoc no gaire. Però si altres pensadors i pensadores que potser coneixem menys i no ens han arribat gaire. Com Maurín, segurament poc conegut i llegit en el nostre present. Aquesta nova edició pot contribuir a revertir la situació. La democràcia és el govern de la gent pobra, que lluita per la seva llibertat i per unes condicions de vida justes. No seria mala cosa tenir-ho present també amb motiu del jurament.

I ja que hi som, pensant en la possible investidura de Pedro Sánchez, es podria llegir amb atenció l’article “Per una jornada de sis hores” (1921). L’acord de PSOE i Sumar no arriba tan lluny, apunten a una jornada laboral de 37,5 h. I també convindria apropar-se a les seves consideracions contràries a la guerra. Avui, com sempre, cal acabar amb la guerra i l’explotació. Maurín ens ajuda a tenir consciència sobre què no es farà des de la monarquia, es farà des de qui al llarg de la història i en el present ha generat democràcia.