Cap a on va Europa? Cap a on anem tots plegats? Quin vent ens empeny? A punt d'arribar al 60è aniversari de la creació del que ha acabat sent la Unió Europea s'obre un debat de quin ha de ser el seu futur, el nostre futur, animat no només pel Brexit, pel fet que els 28, ja siguin 27. Quins valors se suposa que ha preservat fins ara la Unió Europea? La pau, la democràcia, la llibertat, la solidaritat?

I quin risc corren ara mateix aquests valors? Els exemples de les darreres hores somouen aquests valors. Es bandegen en un autobús bloquejat a Madrid, els que fomenten l'odi, que no accepten la diversitat i fomenten la intolerància. O es pregonen des del mateix Parlament Europeu en boca d'un representat polonès ultradretà idees que són delicte ara mateix. S'alimenten de la indiferència a la crisis dels refugiats, que confonen drets amb filantropia, o quan des de Brussel·les es demana repatriar un milió de sensepapers.

El llibre blanc de Jean-Claude Juncker proposa el debat i cinc camins de futur: seguir com fins ara, ser només un mercat únic (tal com volen els anglesos), tenir una Europa de dues velocitats, qui vulgui fer més que faci més, fer menys però millor, o fer més coses i fer-les junts, aprofundint en una Europa Federal. Aquest és un document de bases o és el cant del cigne, promogut per aquells estats temptats d'agafar les regnes a través d'un ordre més intergovernamental?

Com viu Europa aquests fills seus, holandesos, polonesos, alemanys, francesos, a punt de dur a les urnes una pila de suports a aquells que s’han fet grans amb un discurs euròfob. És contra Europa? O contra una certa manera de fer un tramat institucional europeu que els ciutadans perceben com a massa llunyà i incapaç de resoldre de manera enèrgica i directa algunes de les emergències que ens interpel·len només de posar els peus a terra?

És clar que potser tot això són estereotips, i com diu el pensador George Steiner, aquest que dibuixava l’Europa dels cafès, i els carrers amb nom de persona que també deia que  “els estereotips són veritats cansades”.

Ja tenim un llibre blanc més a la llibreria, un full de ruta nou per Europa. Es creuarà amb el full de ruta català? Amb el llibre blanc català? O morirem en la platja dels tractats.