El turisme és un bé preuat. Els països o ciutats que no en tenen volen trobar la fórmula per aconseguir que milions de visitants gastin diners en els seus comerços i hotels. Des que Barcelona va ser mundialment coneguda pels Jocs Olímpics, el nombre de turistes interessats en la capital catalana ha anat en augment. Tot i en temps de crisi.

Catalunya va rebre l'any passat 18 milions d'estrangers, batent un nou rècord. La xifra suposa un 4% més que el 2015 i concentra el 24% de visites d'estrangers a tot l'Estat. Sis de cada deu turistes que passen per Catalunya venen per oci, tenen una edat mitjana de 42 anys, amb estudis universitaris i valoren la visita amb un 8,2 sobre 10 punts. L'estudi Caracterització dels Turistes a l'Entorn de Barcelona 2016 també destaca que la despesa per persona i dia ha crescut, superant una mitjana de 130 euros al dia.

Però d'uns anys ençà estem desbordats. Els turistes ens molesten: al carrer, a les platges, als museus i a les festes populars. Aquesta setmana ha esclatat la indignació per totes bandes. D'una part, els veïns. Estan cansats de l'especulació immobiliària, de l'incivisme i de la invasió de l'espai públic. Els de la Barceloneta s'han manifestat a peu de platja per reclamar la recuperació de la sorra que s'ha convertit en espai d'acampada per a molts estrangers que s'estalvien l'allotjament. El consistori de la ciutat ha aprovat aquests dies una ordenança per prohibir els patinets i segways, en un intent de recuperar les voreres pels vianants. I les escenes de sexe al carrer, la venda d'alcohol descontrolada o el soroll nocturn dels joves, que arriben en autocars de touroperadors fa perdre els estreps a qualsevol.

En realitat, el que molesta són els comportaments abusius d'aquells que no respecten el lloc que visiten i que, probablement, s'atreveixen a fer fora el que no farien a casa seva. A Cadaqués, i altres pobles de la costa catalana, estan farts de les baralles nocturnes, dels botellons i de la gent pixant al carrer.

Afegim a l'olla en ebullició el gran problema de fons: l'especulació amb l'habitatge i el fet que Barcelona ja sigui la ciutat de l'Estat que té els preus de lloguer més alts. A més de ser una urbs gentrificada que expulsa als residents locals cap a altres municipis perquè els pisos no baixen dels 900 euros. 

Però el turisme que estem alimentant va acompanyat de precarietat laboral perquè molts treballadors que fan possible que l'estranger gaudeixi durant les vacances, es troben en condicions contractuals miserables. La vaga dels vigilants dels controls de seguretat de l'aeroport del Prat, n'és un exemple. Les cambreres d'hotel que netegen les habitacions o el personal dels museus són dos col·lectius més que reivindiquen millors sous des de fa temps. Darrere dels conflictes sempre hi ha externalitzacions massa ajustades, subcontractació precària, i feines molt mal pagades.

A l'Informe del Sector del Turisme a Catalunya (2009) ja s'alertava sobre la popularització i expansió del turisme de baix cost, apuntant que aquest seria incompatible amb el tan reclamat "turisme de qualitat". Però en plena crisi econòmica, qui s'atrevia a menysprear un turista? Passats els anys, valorem les conseqüències d'un low cost que ja ens passa factura amb el descontentament generalitzat.

La mala gestió que s'està fent del turisme és una bomba de rellotgeria que explotarà aviat si no es prenen mesures urgents. Cal trobar un model capaç de revertir aquesta situació: canviar la precarietat laboral per llocs de treball decents, multar els abusos i les molèsties als veïns, diversificar l'oferta perquè l'allau d'estrangers no passi sempre pel mateix carrer i apostar per un turisme sostenible i de qualitat.