El malson

«Quantes vegades hem llegit i dit que aquella transició de la que som hereus, el pas de la dictadura franquista a la democràcia ja no serveix de model per entendre el present?»

17 de març de 2017
Anunci històric, per bé que estiguem ara mateix com Godot, tot esperant que es concreti en forma de comunicat. Ara mateix els artesans de la pau són els que aventuren que el 8 d'Abril ETA s'haurà desarmat. L'organització terrorista donarà informació a través de mitjans de comunicació internacionals de la localització dels seus zulos. I això només pot ser una bona notícia. Perquè tanta violència i mort encara necessita ja no l'adéu a les armes, sinó que desapareguin del tot. 

Les observacions d'Urkullu i Otegi li donen versemblança a l'anunci, i fins i tot la reacció de Rajoy. El president del govern espanyol fidel al personatge ha dit que no farà res, que no mourà un dit, que el que ha de fer ETA és dissoldre's. Rajoy ha dit que faran el que han fet sempre, per bé que això seria discutible, perquè no sempre han fet el mateix. Ara bé quin escenari se'ls obre a la Moncloa amb aquest moviment? Temen que a Euskadi hi hagi un moviment que opti per la via catalana. Indefectiblement pacífica, amb la idea dels somriures, per bé que se sàpiga que aquest somriure el volen anar glaçant a cop d'inhabilitacions i de recosos a la sentència del 9-N com ja ha anunciat avui que farà la Fiscalia. 

Quantes vegades hem llegit i dit que aquella transició de la que som hereus, el pas de la dictadura franquista a la democràcia ja no serveix de model per entendre el present? En aquests escenaris líquids en l'aspecte social i polític, en què parlaments com l'holandès es fragmenten i tenen un espectre de partits de tots colors, i en què les velles estructures de partits clàssics ja no donen resposta a una demanda, a una apel·lació directa de la ciutadania. I en el mapa autonòmic resclosit, ETA segueix sent un dels malsons més greus d'aquell moment, tanta sang i patiment, tanta vida frustrada, tanta mort, un veritable fantasma que ja no hi hauria de ser. Perquè encara el tenim? Perquè no han accelerat els governs espanyol, i francès? Perquè no s'ha fet abans? Fins i tot en això de la pau, del desarmament s'hauran de veure vies unilaterals? Un malson. Que ho facin, els d'ETA o François Hollande, perquè Rajoy no es mourà, ben cofoi i satisfet. En tot cas celebrem sempre que davant de qualsevol problema i plantejament polític la violència quedi desterrada.