Malgrat no ho reconeguin Sandro Rosell i la junta actual van rebre un club exemplar i un equip campió. Tres anys més tard s’albira el moment de prendre decisions importants.

El primer que va fer en Sandro va ser no fer res i va encertar. Mantenir a Guardiola al capdavant de l’equip va implicar la continuïtat del model esportiu que ens ha dut a viure la millor època de la història del Barça. És l’estil de joc que va imposar en Johan Cruyff en el seu moment. Tenir la pilota, fer-la córrer amb precisió i velocitat, atacar, pressionar per recuperar quan es perd la pilota. Prioritzar a igualtat de qualitat els jugadors formats a la casa. Implementar la filosofia des del futbol base fins al primer equip. Val a dir que en un primer moment vaig patir per la continuïtat del model i d'en Pep, però segurament més per obligació que per convicció no es va trencar el model.

La primera gran errada va ser perdre Guardiola. Poder podíem haver fet alguna cosa més per evitar que marxés, però tampoc vull carregar les culpes a ningú sobre aquesta qüestió sense coneixement de causa. A continuació arriba un nou encert des del punt de vista de la continuïtat del model amb en Tito Vilanova. Malauradament va patir una recaiguda tot i que s’ha reincorporat a la feina en el tram final de la temporada.

Malgrat hem guanyat de manera esplèndida la lliga, el 7 a 0 de la semifinal de la Champions i alguns dubtes en el joc i el rendiment d’alguns jugadors han desfermat un allau d’opinions de tota mena. N’hi ha que volen foc nou, n’hi ha que proposen alguns retocs. Modestament penso que és essencial preservar i mantenir el model. És la decisió clau! Cal doncs tenir una estructura tècnica professional que el conegui i assumeixi. Si és el cas d'en Zubi –vull suposar que ho és doncs el va dur en Pep-, investir-lo de plena autoritat i deixar-lo treballar en la planificació esportiva amb tot el suport i sense ingerències des de la directiva. Sobre en Tito, si ell considera que es pot fer càrrec de fer la seva feina al 100%, cal fer el mateix. Que treballi amb en Zubi en fer els canvis que pertoquin i en dur el dia a dia del primer equip.

Dit això, sobre els jugadors que han de marxar i els que haurien de venir sols puc dir que cal fer el que diguin en Zubi i en Tito. Ells són els professionals i els que en saben. Em preocupa això tant del Sandro d’apadrinar en Neymar o a qui sigui. Si el fitxen que sigui per que ells el volen, no per què en Sandro ni cap altre els ho imposa o suggereix amb excessiu interès.

Per acabar, als jugadors en general els demanaria un extra de compromís amb el club prioritzant els partits i interessos del Barça per davant dels de les seleccions que tant els exploten. Al club li deuen el seu sou i el jugar al futbol professional de màxim nivell cada jornada. Mantenir el model sense condicions ni ingerències i amb els millors professionals és la fórmula de l’èxit.