Pedro Arriola, sociòleg, polític a sou del PP, assessor directe i gran gurú de Rajoy, espòs de Celia Villalobos, nebot del poeta Juan Ramón Jiménez. Per dir-ho de manera suau és un gran entès en evacuar quan menys t’ho esperes. És a ell al que se li deu una de les primeres definicions sobre Pablo Iglesias: “Tots els friquis acaben planejant sobre Madrid”; “el seu èxit es veia a venir” i “prefereixo que el malestar s’expressi amb vots i no amb pedres”. No pateixi sr. Arriola, que la gent enlloc de protestar al carrer –que també- és limitarà a concórrer a les eleccions com ho han fet els grecs, i allà s’ho trobarà. Tot sigui dit -també de passada- amb el màxim respecte.

Jo, sóc un friqui a temps complet, perquè puc, li espanta que pugui? Anomenar friquis a milions de votants, és en primer lloc adjectivar de forma errònia, i després ridiculitzar la seva titulació de sociòleg. Podria dir-li que aquesta opinió seva és la d’un “calzonazos” consort, com diem en català. No serà que comencen a ensumar que s’acaba l’espoli? Dins el seu partit, el tenen per un gran estratega. Vostè és el que va muntar aquell envelat amb llotja allà al carrer Gènova per passar la nit electoral de les europees i, el va haver de desmuntar per no donar la nota. Després de donar-nos la brasa a tothom amb la importància de les europees, va arribar a dir: “tant se val, eren unes eleccions menors”. Vostè és el gran erudit del tarot que assessora al del plasma per que vegi la forma correcte de sodomitzar-nos.

Cada dia acostumo a tenir a sobre de la meva taula un munt de material fiable que em posa al dia de que hi ha un partit que governa que està en estat de descomposició a causa del cinisme, la corrupció, la manca d’humanitat, l’egoisme, la hipocresia, la beateria, la falsedat, la prepotència, la cobdícia, la immoralitat, la perversitat, la supèrbia, la crueltat, el despotisme, l’avarícia... Vostè senyor Arriola és l’efecte col·lateral del paràsit polític, és per això que els seus exabruptes la única cosa que fan és provocar més vots per formacions noves en la cascada d’eleccions que vindran a partir d’ara. Segur que tot l’èxit de Podemos es basa en la televisió com vostè assegura? Per què no reconeix que li produeix urticària psiquiàtrica un èxit com aquest, malgrat atacar-los amb les úniques armes de que disposen: ETA, Veneçuela, beques i uns comptes menors amb Hisenda. La següent papereta que li tocarà fer serà la de les eleccions generals, vagi posant a punt la seva desbordant i inesgotable imaginació política, ja que li cauran per tots els costats.
Posats a triar friquis, que me’n diu de Cañete? Si anem un per un, compari a Íñigo Errejón amb Carlos Floriano; Pablo Echenique amb Rafael Hernando; Teresa Rodríguez amb Fátima Báñez; Lola Sánchez amb Ana Botella; Carolina Bescansa amb Dolores de Cospedal, Luís Alegre amb Martínez-Pujalte; Monedero? Aquest menja a part. Crec que hauria de ser filòsof de capçalera a partir d’aquests moments, no perdi més el temps com a assessor. A males faci de vident, però d’aquells que no saben on està Múrcia. És probable que s’assabenti més de la que us vindrà a sobre. S’ha de ser un justet titulat per no adonar-se’n que Podemos ha tingut molta més tirada que cap altre partit  pel “rebot” que ha agafat la ciutadania amb el precipici social i la moral en estat terminal a la que ens han dut vostès, no seria d’estranyar que qualsevol dia no us voti ni la mare que us va parir, la qual serà pensionista, però de gama alta.

Com és que sent un personatge tant llest no va assessorar a la seva senyora quan era ministra de Sanitat i va haver de passar tot allò de les “vaques boges”, així no hagués fotut el ridícul amb allò del “caldito”, quina cosa més increïble, una ministra de Sanitat dient totes aquelles bestieses. Estic neguitós, a l’espera de les municipals i les generals, ja veurà la cara de friqui que se li queda després de les esmentades. Es dur deixar de ser amo, oi? No serà que alguns delinqüents que encara tenen despatx el veuen perillar?

Senyor Arriola, aprofiti que el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, visita així que pot i de manera compulsiva el Valle de los Caidos (ja que Berghof li queda una mica lluny) per “resar, conversar i pensar”, i li demana algun consell? El paratge és un gran lloc per anar, sobretot a pensar. Quin gran homenatge a Rafael Azcona, ni ell ni Valle Inclán ho haguessin tingut tan a caldo per poder fantasiar tant, és impossible avantatjar a un mestre de la talla de don Jorge. El fotut de tot plegat és que aquesta pudor a ciri de sagristia que desprèn l’aplica a totes les seves decisions i això ho empudega tot, ara bé ell ho farà amb tota la predisposició, amb aquesta experiència de ben segur que amb vostè no falla. Seria molt demanar que si quedin tots dos en aquell parc temàtic?