El món local es troba ara mateix en perill de mort per culpa de la Llei de Reforma de l’Administració Local (ARSAL) impulsada pel govern espanyol. Una llei que pretén treure competències als ajuntaments i que no permetrà oferir uns seguit de serveis que, si no els ofereixen els ajuntaments, no els fa ningú més.

Aquesta és una llei que es passa pel folre el principi de subsidiarietat que proclama la Unió Europea, segons el qual, qui pot desenvolupar millor una competència, és l’administració més propera al ciutadà, és a dir, un ajuntament.

Volen relegar els ajuntaments catalans al paper dels ajuntaments de l’època franquista on les seves competències es limitaven al control de l’aigua, l’enllumenat, el manteniment i neteja de parcs i carrers, el clavegueram i els cementiris. La resta de serveis, que també necessitem els ciutadans i pels quals s’ha treballat durant dècades per aconseguir-los:  escoles bressol, escoles de música, centres de dia, residències, biblioteques, equipaments esportius, serveis socials, d’habitatge, promoció econòmica, ocupació... deixen de ser competència dels ajuntaments i per tant no es podran oferir als ciutadans. Només, i sabem que no passarà, si es traspassen competències per part de la Generalitat amb recursos o bé si els assumeix la Diputació es podrà continuar oferint aquests serveis.

És evident que, com a ciutadans, quan tenim un problema de l’àmbit que sigui: social, educatiu, laboral..., el primer que fem és dirigir-nos a l’ajuntament del nostre municipi i no pas al govern central -entre altres coses perquè no sabem ni com accedir-hi!- Per tant, què pretén l’Estat amb aquesta llei?

La seva resposta és: racionalitzar l’administració i evitar duplicitat de serveis, una resposta que no deixa de ser curiosa quan sabem que el deute públic de l’Estat és del 97% del PIB mentre que el dels ajuntaments no arriba al 2%.

Personalment crec que el que pretén el govern amb aquesta llei és privatitzar els serveis municipals. Que, per exemple, les escoles bressol siguin guardaries on no tingui cap mena d’importància la qualitat i la funció educativa. Així, tots aquests serveis no rebran ni un euro públic i les aportacions econòmiques que fa l’Estat als ajuntaments baixarà considerablement.

Hem malgastat el diner públic? Segurament hi ha hagut moments en què s’han fet inversions que no s’haurien d’haver fet, no ho podem negar, però crec sincerament que la majoria de les polítiques municipals han estat encertades ja que s’han basat en l’atenció de les necessitats dels ciutadans.

Sorprenentment i incomprensible, ara que ens trobem en època de vaques flaques, el municipalisme és capaç d’adaptar-se al nou context i ésser imaginatiu, mentre que l’Estat es permet el luxe d’ofegar fiscalment a la gent i invertir més que mai en defensa i passar per alt la promoció de polítiques a les persones.

Què ens cal fer doncs? Personalment crec que la llei ARSAL és la més cruel i agressiva contra el món local i en concret contra el municipalisme català. Necessitem informar i fer pedagogia entre els ciutadans per tal que siguin conscients de què suposa aquesta llei. No n’hi ha prou de presentar recursos. Per això penso que necessitem de manera urgent obrir un procés de confrontació política i democràtica amb l’Estat i anar cap a la desobediència civil enfront d’un govern espanyol cada cop més dèspota amb els seus ciutadans.