La història ens ensenya que l’adopció d’una nova tecnologia sempre ha propiciat una evolució de la humanitat. A vegades, hem necessitat dècades o segles per apreciar degudament la transformació provocada per aquells avenços, sovint alterats pel context sociopolític i econòmic de cada època. Avui, la producció de nous estris tecnològics- les eines que faciliten la nostra quotidianitat- s’ha accelerat exponencialment respecte al que havíem conegut en el segle XX.

Les tecnologies disruptives que ens envolten ara -com el big data, la robòtica, la internet de les coses o la realitat virtual- definiran el nostre futur més immediat. Amb l'anàlisi massiva de dades ja es poden processar 40 o 50 anys de tractament de càncer de tots els hospitals d'una ciutat i saber el tractament personalitzat d'un malalt. I hi ha empreses que pensen en la fabricació de certs aliments en funció de l'ADN de cada individu.

No obstant això, no només hem de tenir en compte el component productiu sinó també l’ètic: quin ús fem de les tecnologies actuals i per a què? La resposta ens donarà un retrat prou aproximat de com viurem els pròxims anys. Els algoritmes ens faciliten les comunicacions i la cerca d’informació, però què ens amaguen? Les nostres ciutats seran intel·ligents, però quina porció de privacitat perdrem? A les escoles, els nens aprendran amb intel·ligència artificial, però quina part d’humanitat els mancarà? Els robots seran els nostres companys de treball, però sorgiran noves professions per assegurar feina a tothom? 

Barcelona acollirà aquesta setmana el Mobile World Congress (MWC), amb més de cent mil experts que amb les seves interaccions, pactes i acords dibuixaran part d'aquest futur immediat. Ningú que vulgui fer negoci es pot perdre la cita. La ciutat sencera es prepara per al congrés mundial (aquest any sense vaga de transport públic) i els drons dels Mossos vigilaran, per primer cop, el recinte de la Fira de Barcelona en el dispositiu de seguretat planificat. En els propers dies, sentirem a parlar de nous models de mòbils amb 5G, per aconseguir velocitats de descàrrega de dades encara més ràpides, d’intel·ligència artificial, de la realitat augmentada i virtual i de com ens canviarà la vida amb les múltiples aplicacions de tenir tots els objectes connectats a Internet.  

Entrar-hi en l’esdeveniment més important de la telefonia mòbil és, literalment, un luxe (entre 800 i 5.000 euros), assequible únicament per a uns quants. Per això trobo importantíssim esmentar la segona edició de la Mobile Week Barcelona que ha tingut lloc, als deu districtes de la ciutat, la setmana que deixem enrere. S’han programat més de 120 activitats gratuïtes, per entendre a tots els públics (grans i petits) la importància de la tecnologia que avui tenim a les mans. A més de tallers i conferències, el més significatiu han estat els diàlegs, espais de reflexió on la ciutadania ha pogut compartir amb experts els dubtes i anhels entorn l’educació, la política, l’ètica en les comunicacions, el periodisme i la informació, la medicina, els negocis, el treball o l’art. 

Perquè l'important no és tant si les multinacionals fan negoci espiant cada segon de les nostres vides a partir del rastre que deixem en els mòbils, sinó que fem per controlar el que fan amb la nostra informació. Quin esperit crític som capaços de desenvolupar per decidir què permetem o no amb aquesta tecnologia que tant ens ajuda. No és tant que els robots difonguin fake news sinó quins criteris desenvolupem per contrastar els rumors o si decidim convertir-nos en difusors de les mentides interessades. En definitiva, l'important és si som capaços d'entendre el moment tecnològic que vivim, o almenys si tenim curiositat per entendre'l, i si podem discernir el que volem i no volem per al nostre futur.