Catalunya només pot esdevenir una democràcia plena si és capaç de crear les condicions per a la seva supervivència com a nació, això és, un col·lectiu humà que s’autogoverna. El procés polític que s’ha iniciat després de la manifestació de l’Onze de Setembre respon a la persistència d’una identitat col·lectiva, que malgrat l’intent continuat d’anihilació i minorització que ha patit, ha perdurat al llarg dels temps com un projecte col·lectiu.

El cas català representa un fet singular en la mesura que representa la capacitat col·lectiva de construir un projecte de futur en condicions adverses. No és l’únic, però és particularment destacable. Per què representa d’una manera molt clara la relació entre un conjunt humà i la seva vocació d’esdevenir un demos. Sense aquesta capacitat d’identificar-se com a subjecte col·lectiu no es podria entendre la pervivència d’un moviment polític i social al llarg de tants anys.

Durant molt de temps s’ha parlat de la riquesa que representa la societat civil catalana com a motor del país. Cal comprendre que ara també és aquesta la dinamo que belluga els anhels d’un futur millor. Els catalans sempre han aspirat a la plena ciutadania. I l’han exercit en la mesura que han pogut i sabut en cada context. En aquest sentit, el fracàs de la democràcia espanyola ha estat provocat pel fet mateix de no haver estat veritablement democràtica.

Des de Catalunya, però, difícilment es pot concebre una manera de fer que no parteixi d’un demos que s’autoadministra amb una vocació clarament democràtica. La democràcia, al seu torn, requereix un demos, un conjunt humà que tingui com a base la confiança i la complicitat en els individus que en formen part. Per això ha de ser un projecte de societat necessàriament integradora, inclusiva i tolerant. Qui posa límits a la democràcia, nega la possibilitat del demos. La identitat ètnica espanyola és tant forta que no ha deixat  que es desenvolupés una identitat política que la superés. Catalunya, però, per continuar aspirant a la democràcia, ha hagut de renovar la seva identitat, obrint el ventall de complicitats possibles i de referents comuns. Ha anat construint les bases d’un demos viu per tal que d’esdevenir en si mateixa la realització d’un projecte de col·lectivitat autogovernada. És en aquestes condicions que Catalunya pot oferir al món el naixement d’una nova democràcia.

El 25 de novembre, aneu a votar.