Estic consternat. Constato que una part notable dels nostres conciutadans (no puc precisar quants, atès que no es volen comptar) té claríssim que aquí el 9 de novembre no hi haurà cap mena de referèndum. Tenen clar que la seva nació és Espanya, i rebutgen frontalment que una part d'aquesta nació pugui secessionar-se. S'hi oposen de totes totes, per molt que d'altres els diguin que votar és normal. Segons la seva normalitat, la petició ja es va debatre i votar on calia, es va rebutjar i no cal tornar-ne a parlar. Pot ser un argument fluix, però és el seu argument. I tenen part de raó.

La consulta és una demanda de l'independentisme, no pas de l'unionisme, tinguem-ho clar. Constato amb tristesa que l'unionisme no és prou tolerant com per acceptar el repte independentista. S'ha intentat, però no hi ha resposta. La matraca del "dret a decidir" fa anys que dura, sense aconseguir resposta en el camp del "No". Estan enrocats, es veuen en minoria en cas de referèndum i perceben que la millor manera de guanyar-lo és impedint-l'ho. I tot ben democràtic. Segons la seva democràcia, és clar. I de moment els està anant bé.

No entra en cap dels seus plans la possibilitat de reclamar la consulta per després poder votar-hi "no". Ignoro si a can PSC continuen amb aquesta entelèquia. Però en l'espai que va de Vox a UPyD, passant pels "centrals" PP i Ciutadans, no hi ha absolutament ni una veu que ara per ara es plantegi aquesta possibilitat. Bona part de l'independentisme es pensa que, quan es convoqui el referèndum, totes aquestes formacions passaran a defensar el "No". I no necessàriament. Neguen la major, no volen ni entrar al terreny joc. I un partit de futbol se suspèn quan un dels dos equips no es presenta.

De fet, tampoc no es planteja res de tot això el paraigües intel·lectual de l'unionisme que vol ser Societat Civil Catalana, on també s'hi troba còmode el PSC de Pere Navarro. I queda mig any per al 9-N. És a dir, queda no-res. El "No" no sorgirà com a força, perquè discuteixen l'axioma previ.

I constato encara amb més tristesa que el govern espanyol és a aquests catalans als que fa cas, no pas als que reclamen la consulta. I un Estat de dret homologat internacionalment té prou mecanismes com per defensar-se d'un fenomen que va en contra de les seves lleis. I en contra "dels seus". Rajoy ho va dir ben clar en campanya: els catalans bons són els unionistes. I per a aquests serà per als que legislarà. Madrid no és Londres ni Ottawa.

També constato que hi ha partits catalans, com UDC, ICV i EUiA, que ara per ara es limiten a defensar el "dret a decidir". Una posició lloable. Però de debò decidiran com es posicionen en el lapse de temps que anirà de la convocatòria del referèndum (mitjan setembre) al 24 d'octubre, dia en què teòricament començaria la campanya?

Així mateix, també em sembla constatar que els partits sobiranistes ja tenen el xip posat en les eleccions municipals de l'any vinent. Com si d'aquí al maig del 2015 no hagués de passar res. Simptomàtic.

De tot plegat, personalment n'infereixo que, aquest 9 de novembre, poca cosa votarem. S'intentarà del dret i del revés, d'això no en dubto, però ara mateix no entra en els meus plans posar cap papereta en cap urna aquell dia.

Però no cal alarmar-se ni deprimir-se. A partir del 9 de novembre s'obirà un nou escenari polític. Apassionant. Aquest sí.