El català emprenyat, etiquetat fa uns anys per reduir un descontentament nacional a la categoria de rebequeria infantil, ja no existeix. La dita revolució dels somriures, amb tot el seu factor cursi incorporat, el va deixar enrere modificant el seu humor, ja veurem per quant de temps. Però, patapam, ara ha entrat en escena una nova modalitat de català emprenyat, i aquest sí que ho està de debò, i no en té prou en estar-ho sinó que pretén que tothom ho estigui i exigeix que els motius del seu emprenyament siguin severament esclafats i, els responsables, purgats. Treballa per prohibir a tot i a dret, per acusar, vetar i reprimir.

És un català que necessita males notícies com l'aire que respira, que quan intueix una bona nova gira la mirada no fos que li espatllés el seu fi diagnòstic. Hi ha un prestigi del pessimisme i de l'alarmisme que afecta particularment, val a dir, determinats segments de l'esquerra, sobretot la que es fa dir nova. Hi ha una obstinació en observar la vida destacant-ne només el drama, buscant-lo desesperadament, i acusant els qui el neguen, el relativitzen o el suavitzen de frívols. I, en un estadi més avançat del fenomen, hi ha una ànsia tribal per treure del mig als qui vagin per lliure.

La darrera exhibició, grotesca, d'aquest català emprenyat amb el món, acusador i repressor, ha estat això de titllar l'estimada Empar Moliner de racista per haver dit que, en cas que Colom hagués d'abandonar Barcelona fent un pas en direcció al mar, com sembla que desitgen els xicots de la CUP, ja posats seria una pena que no l'acompanyessin les estàtues humanes i els venedors de bosses falses que freqüenten la part baixa de la Rambla. Bé, no només l'han titllada de racista: com ja és sabut, hi ha hagut un veto explícit per part del grup municipal Movem Martorell per evitar que l'escriptora fes de pregonera d'una festa local, objectiu aconseguit perquè ha estat ella mateixa qui s'ha estimat més renunciar-hi.

Cal patir unes estranyes obsessions per acusar de racista algú per haver dit el que l'Empar va dir. Racista? Que no hi ha, per començar, estàtues humanes encarnades per blancs? Que no fóra bo acabar amb la pirateria industrial i amb la venda il·legal de tota classe? I, el més important, que ja no tenim sentit de l'humor, ni cintura per encaixar comentaris fets des de sensibilitats diferents?

Tant se val, som en una època en què sembla que en determinats ambients, minoritaris però molt estridents, hi hagi un concurs per veure qui s'indigna més i qui fa més acusacions exaltades per tal de sentir-se moralment superior. És aquest nou català emprenyat, que fa quedar l'altre, el catalanista de fa uns anys, com una ànima càndida. Aquell, essencialment, rondinava, i el d'ara vol prohibir tot el que no li agrada. Ah, encara li hauríem de dir catalana emprenyada, però com l'expressió té connotacions negatives potser aquí no toca.