La victòria d’Alexis Tsipras a Grècia estava descomptada. Les autoritats europees reconeixen que fa temps que la preveien i fa temps que la preparen. Grècia no espanta ara tant com quan va haver de ser rescatada. Si sortís de l’euro, no s’acabaria el món. El món de l’euro. Tampoc espanta Syriza, que ha anat rebaixant exigències i que ara ja no proclama la sortida de la moneda comunitària i l’impagament del deute com a grans remeis per a tots els mals.

La Syriza exigent deixarà ara pas a la Syriza prudent. Òbviament, Alexis Tsipras no farà la mateixa política que Andomis Samaràs. Quin sentit tindria? Però tindrà els mateixos problemes. Haurà de contenir la despesa pública per no augmentar ni el dèficit ni el deute que es mengen el país. No podrà gastar els euros que no té. Però tindrà un cert marge. Més marge que Samaràs. La Unió Europea –i “la troika” que encarna tots els mals per a tants grecs– hauran de cedir una mica si no volen prescindir de Grècia. Resignadament, hauran d’afluixar també per evitar que la pròxima esperança dels grecs s’assembli a una albada sinistra.

Els equilibris, doncs, s’imposaran en el nou govern d’Atenes. El gran problema serà que molts grecs que han votat Tsipras trigaran poc a desencantar-se’n. Esperen un miracle. Un reviscolament econòmic que hauria d’arribar només per l’impuls de l’Estat. Que s’acabin les penes i els sacrificis. I vés a saber què més. El mateix miracle que els francesos, la majoria dels francesos, esperaven de Nicolas Sarkozy o de François Hollande. I els americans, la majoria dels americans, de Barack Obama. No n’hi ha hagut, de miracles. La diferència és que els grecs estan molt més empobrits, més desesperats, molt més humiliats.

Syriza és el sentit comú? Ho ha de ser. No ho ha estat tant quan proposava solucions simples per a problemes difícils. Però ara el seu líder haurà d’apamar cada decisió. I ajustar l’ambició amb la prudència. Per no alterar els qui més n’esperen i per conservar una certa confiança, ni que sigui resignada, dels mercats financers i de les autoritats europees. Alexis Tsipras es veia ahir eufòric. Que tots els déus de l’Olimp li conservin almenys el somriure.