Si darrerament veieu més somriures a les fotos institucionals no és perquè s'acosti la primavera o perquè el flux intestinal dels polítics sigui més regular del que és habitual. Si us heu adonat que aquests últims mesos hi ha més carrers potes enlaire que mai, tampoc és per una estranya afició a dilapidar diners en obra pública de les autoritats municipals. El mateix passa si heu detectat que casualment, des de fa unes setmanes, el despotisme institucional s'ha relaxat —com a mínim en aparença— i algunes de les mesures més polèmiques dictades sense cap mania durant la darrera legislatura, ara es relativitzen, s'ajornen o s'obliden entre piles de paperassa pendent de gestionar. Són mesos, aquests, de campanyes publicitàries a doll, ja sigui en anuncis a doble pàgina a la premsa escrita, en falques radiofòniques locutades per motivadíssimes i avellutades veus, o en format de branded content com a suplement al diari del diumenge. Sí, efectivament, tot això passa perquè s'acosten eleccions municipals.

Quan s'acosten els comicis als ajuntaments també passen coses curioses als perfils de les xarxes socials dels alcaldes de Catalunya. És l'estrany fenomen de l'aparició dels renders de torn amb imatges digitalitzades d'unes ciutats inexistents, on els arbres sempre són verds i florits, la gent somriu arreu, no hi ha mai ni un sol paper a terra i els cotxes, igual que les hordes de turistes, màgicament desapareixen de les ciutats. I no només em refereixo als famosíssims renders de les superilles barcelonines, que han inundat les xarxes els darrers mesos. A Igualada les imatges que ens deixen els renders també són igual de preciosistes i a més, fins i tot s'hi fan castells — si em permeteu la conya, a joc amb el cognom del batlle, per cert. Al cap i a la fi, al país del render no hi ha color polític que valgui, perquè tots juguen les mateixes cartes: fer propaganda electoral més o menys dissimulada amb els diners dels contribuents.

De poc serveixen les lleis o normatives internes que limiten fer inauguracions, difondre "obra de govern" o prometre la lluna en un cove a quatre dies de les eleccions, perquè els polítics —i detesto generalitzar d'aquesta manera, però és que ens ho posen en safata— se saben tots les peripècies per fer-ho escanyant els terminis que calguin, tot pensant-se que els benaurats conciutadans som curts de gambals i no tenim ulls a la cara. Mal favor fan a la política, uns i altres, si no són capaços de fer un senzill exercici d'honestedat amb aquells que els hem de votar i dir-nos sense embuts que no han pogut o no han volgut fer més del que han fet. I francament, és una veritable llàstima perquè aquest modus operandi no és altra cosa que un perillós combustible per sembrar encara més desafecció i antipolítica de la que ja tenim al mercat electoral. Fam per avui i pa per demà a costa de tots els contribuents, un paradoxal exercici d'irresponsabilitat política fet per aquells que es creuen els nostres millors gestors.