Era l’estratègia que la cúpula del PP havia anunciat entre bambolines, el càstig exemplar presagiat a la recepció del Palau Reial el Dia de la Hispanitat, el pal sense pastanaga de Rajoy plasmat en la querella de la Fiscalia (“Más dura será la caída”).

L’empresonament -i la dissolució forçosa- del Govern era una de les cartes que la Moncloa estava disposada a jugar en última instància per exhibir una victòria davant de l’independentisme. I aquesta mateixa estratègia és la que ens porta aquest 9-N a un nou escenari judicial contra Forcadell i la mesa del Parlament, en una data assenyalada per al sobiranisme que la Fiscalia s’encarregarà que no passi desapercebuda després d’apuntar en la seva querella l’inici del “pla independentista” el 9 de novembre de 2015 amb la declaració del Parlament.

La causa contra les màximes autoritats de la cambra catalana se sustenta en les mateixes acusacions que van dur la jutge Lamela a dictar presó per als consellers, però les consideracions del magistrat del Suprem per garantir el dret a defensa, que van dur a ajornar les declaracions la setmana passada, fan pensar que es pot desmarcar de les mesures cautelars decretades per l’Audiència Nacional i optar per una via menys restrictiva.

La polèmica decisió de la jutge Lamela i la insòlita acceleració del procés judicial han posat en el focus mediàtic la justícia espanyola, que ara mira de reüll la judicatura belga després que hagi optat per deixar en llibertat a Puigdemont i la resta de consellers exiliats.

Rajoy confia que la via repressiva deixi debilitat l'independentisme per a la cursa electoral mentre sacia l'"a por ellos" que clama part del seu electorat. Però es fa difícil d'imaginar que empresonar les màximes autoritats d'un país no pugui tenir més conseqüències que les previstes per l'executiu espanyol, que corre el risc que l'estratègia acabi amb efecte boomerang. De fet, a Madrid ja s'han començat a fer visibles algunes esquerdes en la via repressiva i han emergit veus que apunten la possibilitat de revertir l'empresonament dels vuit consellers i els líders independentistes.

I és que més enllà de la pugna electoral, l’ofensiva judicial i institucional de l’Estat fa inevitable una pregunta: quanta repressió pot arribar a assimilar una democràcia?