Ara que el col·lectiu laboral dels metges està revolucionat, no sé si coneixen una patologia que han patit molts bisbes catalans. És la torticolis episcopal. La patologia es manifesta amb dolors aguts en els músculs del coll. Hi ha dues patologies. Les dues apareixen per estar més pendents de com els veuen des de fora, que del que esperen d’ells les comunitats i el país on els ha tocat fer de bisbes. Per girar massa el cap.
Hi ha torticolis provocades per mirar massa cap a Roma, i estar pendents d’allò que en cada moment complau més la Santa Seu. Si hi ha papa progre i social, toca ser progre i social; i si els vents bufen més conservadors i dogmàtics, es tracta de passar al davant de tots els qui són més papistes que el papa. L’altra patologia està provocada per mirar cap a l’altra banda, cap a Madrid. Allà és on es reparteixen els galons, ja que tot el que arriba a la Santa Seu també passa abans per la Conferència Episcopal Espanyola i per la nunciatura. Per tant, cal estirar el coll per captar bé què agrada a Madrid.
Òbviament, presentar-ho com un tema mèdic és una metàfora irònica que s’ha utilitzat sovint en els ambients eclesials. “Aquest té torticolis episcopal”, es deia.
Però l’anècdota il·lustra el que pot passar amb el viatge del papa Lleó XIV que inclou la visita a Barcelona. L’Església catalana sempre ha patit una doble pressió: estar pendent de Roma, que en moltes ocasions ha estat clau per preservar un perfil propi. Però alhora estar pendent de Madrid, pel pes que té un Estat i una conferència episcopal en la relació amb la Santa Seu, sobretot en el tema dels nomenaments de bisbes.
Siguem clars: el motiu del viatge que farà ara Lleó XIV és la Sagrada Família, com quan el 2010 Benet XVI va venir a Barcelona. Si no, potser no es faria ara ni es faria just el 10 de juny coincidint amb el centenari de Gaudí i la finalització de la torre central del Temple Expiatori.
El 2010, una vegada emparaulada la visita a Barcelona, hi va haver pressions per ampliar-la amb un viatge a Espanya. Des de Barcelona, sempre es va remarcar que finalment el programa oficial va ser d’una “Visita apostòlica a Barcelona i Santiago de Compostel·la” i no un “Viatge apostòlic a Espanya” que incloïa Barcelona. L’organització de Barcelona reportava directament a la Santa Seu.
El 2026 no ha estat així, i el “Viatge apostòlic” a Espanya s’inicia a Madrid, amb tots els components de visita d’Estat, continua dos dies Barcelona, i acaba Canàries, centrada en un missatge social sobre la immigració. Per això, aquesta vegada, a més de les comissions locals de Madrid, Barcelona i Canàries, hi ha una comissió espanyola (que és a Madrid) que ho centralitza tot i que ha de tancar els detalls del viatge amb la Santa Seu.
La fórmula organitzativa del viatge del 2010 va garantir que en la visita quedés clar que a Barcelona el Papa el rebia una comunitat amb una identitat pròpia, una llengua, una història i una cultura. Per exemple, les primeres paraules de Benet XVI van ser en català, així com la majoria de discursos, intervencions o els cants que va escoltar durant la seva estada. Res fa pensar que el 2026 serà diferent. Encara que aquesta vegada el Papa vindrà a Barcelona des de Madrid.