El Govern porta aquest divendres els pressupostos al Parlament per començar la tramitació parlamentària amb la incògnita de si ERC els acabarà aprovant. De moment, Oriol Junqueras ha anunciat que, si no hi ha una entesa aquest dijous i es presenten igualment, es plantegen una esmena a la totalitat davant la negativa de Pedro Sánchez a refermar-se en el compliment dels acords de l'IRPF. El moviment dels republicans, per ara, és més un gest que una realitat, ja que el camí per presentar esmenes a la totalitat és encara relativament llarg, i molt més en una negociació que pot donar encara molts girs. L'esmena a la totalitat és un primer "no" als comptes que no és menor, però que no és ni una maniobra immediata ni tampoc irreversible. Mentre no es faci el debat de totalitat, previsiblement a mitjan març, tot és possible.
El que sí que és evident és que portar els pressupostos al Parlament sense els vots garantits és una mesura de pressió del Govern a ERC. De la mateixa manera, els republicans responen amb una esmena a la totalitat que, pel que fa al relat, escenifica que no tenen intenció de facilitar l'aprovació dels comptes. La tramitació dels pressupostos accelera els terminis i limita el marge d'incidència que podrà tenir-hi ERC, però el calendari encara deixa marge a la negociació. Els republicans insisteixen a dir que volen que Catalunya tingui pressupostos i Salvador Illa encara no tira la tovallola. Aquest mateix dimecres, allargava la mà als socis: "Hi ha marge d'acord".
El calendari encara dona marge
Anem a pams. La mesa del Parlament admetrà a tràmit aquest divendres el projecte de llei de pressupostos i la junta de portaveus marcarà el calendari. A partir d'aquí s'obre un període per registrar les esmenes a la totalitat, que no pot ser inferior a deu dies naturals, per tant, la setmana que ve. Mentrestant, els consellers compareixeran a les comissions vinculades als seus departaments per explicar els comptes. El Parlament té previst fer un ple ordinari els dies 10, 11 i 12 de març i el debat a la totalitat dels pressupostos, que té preferència respecte a altres treballs parlamentaris, es faria en aquesta sessió. Serà la primera prova de foc dels comptes.
Així doncs, al voltant de l'11 de març se situa la data límit per aconseguir que ERC retiri el veto i que es debatin els comptes en comissió. Durant el ple, es farà el debat de les esmenes de totalitat amb intervencions tant del Govern com de tots els grups de l'oposició. La sessió votarà conjuntament totes les esmenes i, si s'aproven, la cambra retornarà els comptes al Govern i es donaran per rebutjats. Seria un cop polític important per a Illa. L'altre escenari és que les esmenes no prosperin -caldria, en aquest sentit, un canvi de criteri d'ERC- i aleshores començaria el debat en comissió. En aquest sentit, els republicans podrien donar més marge: no avalar els comptes d'entrada, però no vetar-los i esperar a la votació definitva al ple, prevista per després de Setmana Santa.
Una maniobra reversible
Independentment del calendari, també cal tenir en compte que una esmena a la totalitat és reversible. És a dir, ERC pot presentar-la tan bon punt com arranqui la tramitació dels pressupostos, però també pot retirar-la abans del termini que concedeixi el Parlament. Dit d'altra manera, igual que el Govern pressiona els republicans amb la presentació dels comptes, els de Junqueras també poden collar Illa portant al límit l'esmena a la totalitat. Si bé encara no ho han anunciat, és previsible que altres grups de l'oposició presentin vetos als pressupostos. En tot cas, la que influeix en l'aritmètica parlamentària dels comptes és la d'ERC.
De fet, hi ha dos precedents recents que exemplifiquen que una esmena a la totalitat pot tenir desenllaços diferents, però que en tots dos casos és un gest polític. El primer és el 2022, quan els Comuns van presentar una esmena a la totalitat als comptes del Govern d'ERC i Junts, però finalment van retirar-la i van facilitar-ne l'aprovació amb la seva abstenció. Dos anys després, els Comuns també van presentar una esmena a la totalitat als comptes presentats per Pere Aragonès, que només tenien el "sí" del PSC, però en aquella ocasió no va haver-hi canvi d'opinió o els comptes van caure. Finalment, Aragonès va convocar eleccions i ERC va perdre la presidència de la Generalitat.
Pendents del desenllaç de la negociació
L'esmena a la totalitat d'un soci de Govern no és l'escenari desitjat quan es presenten uns comptes, però queda en evidència que pot quedar en res si s'arriba a un acord. El que sí que és cert és que la tramitació dels pressupostos limita el marge de moviment i, per tant, dificulta que ERC pugui influir-hi. Fins que la consellera d'Economia, Alícia Romero, i el president del Parlament, Josep Rull, escenifiquin l'entrada a tràmit dels comptes, ERC té marge per pactar canvis als comptes. Un cop ja siguin a la cambra, només podria plantejar canvis a les partides ja acordades entre l'executiu i els Comuns. Per tant, el marge de maniobra dels republicans sí que canvia.
En tot cas, en el contingut dels comptes no es troba la discrepància. De fet, bona part del pacte entre el Govern i els Comuns podria ser subscrit per ERC. Però els republicans ja han dit per activa i per passiva quina és la condició per aprovar els pressupostos: que es desencalli la carpeta de l'IRPF. El Govern evita escalar el conflicte amb els de Junqueras, però els insten a assumir el "principi de realitat" per dilatar la gestió del tribut. Els republicans no s'aixequen de la taula però el Ministeri d'Hisenda, també per activa i per passiva, manté tancada la porta a l'IRPF. Ningú cedeix i els comptes, encara que hi ha marge, es compliquen mentre passen els dies.
