L’aparició de Pablo Iglesias i Podemos ha agafat la dreta madrilenya amb el pas canviat. Comptaven que, si algú havia de ficar la banya per trencar el bipartidisme era la UPyD de Rosa Díez, molt més assimilable perquè, més enllà d’una retòrica anti-establishment molt superficial, parla el mateix llenguatge que aquesta dreta tradicional. Es més, el parla totalment destil·lat, quintaessenciat, sense palla: “Viva la unidad de España”, i para de comptar. En canvi, la candidatura d’Iglesias representa un electorat cansat realment del sistema, un conjunt segurament heterogeni d’indignats i gent a qui la crisi no ha fet girar la vista a la mà dura o al discurs simple de l’anticatalanisme.

Aquesta setmana el diari La Razón li dedicava a Podemos una doble plana central. Era una plana que es dedicava a detallar el programa de la coalició: avortament lliure, laïcisme, retirada dels ajuts a l’ensenyament privat, limitar la privatització d’empreses, prohibició dels toros, defensa del dret a decidir... És a dir, que s’explicava com una “advertència” tot allò que un votant de Podemos deu trobar raonable i que és, probablement, el que l’ha fet votar Iglesias. Tenint en compte que no es tractava de fer propaganda a favor ni, pel que acabo de dir, de desanimar l’electorat de la candidatura, l’article anava evidentment destinat a fer agafar por al lector conservador explicant-li obvietats com si fossin obscures pràctiques. És un mecanisme similar al que s’utilitza quan es considera “escandalós” que a Catalunya es parli català.

A banda d’això, han començat a multiplicar-se els insults contra els diputats de la coalició d’esquerres. Ja han aparegut les referències a la dutxa, les acusacions de falta de preparació, la qualificació de tertulià per desautoritzar Pablo Iglesias com a polític...No sé què en sortirà d’aquesta experiència, quina serà l’actuació d’aquests cinc diputats de Podemos quan es vegin obligats a prendre decisions, i no em sé imaginar tampoc fins on s’allargarà aquest èxit tan immediat, però, pel que veig, la dreta més rància d’Espanya està convençuda que el fenomen durarà molt, i ja ha començat l’envestida.