Hi ha autonomistes al PDECat? Segurament i molts més entre el que queda del seu electorat tradicional. I qui diu autonomistes vol dir sobiranistes moderats, sense urgències. Les reflexions de David Bonvehí no haurien de causar cap tipus de sorpresa. En primer lloc, perquè la seva anàlisi es va estendre per tres dels escenaris més probables, que no són precisament un secret. Dues de les opcions plantejades parteixen d'una hipòtesi ben realista: podria ser que el referèndum promès no es pogués celebrar. I finalment, se situa en el fracàs del full de ruta i la necessitat de repensar l'estratègia seguida en els darrers cinc anys, tot aprofitant les eleccions inevitables. On està el motiu de tanta crítica?

Cap partit es farà l'harakiri per un objectiu incert. Ningú està en condicions de donar garanties de res respecte del Procés, ni de l'èxit ni del fracàs, i lògicament els partits, transitòriament associats a JxS, fan els seus càlculs en solitari. També ERC, encara que, de moment, es permeti el luxe de parlar en nom de Catalunya. El problema del PDECat és que s'ha creat la sensació (o la certesa) que podria ser la baula feble del moviment independentista per l'existència de dubtes interns al respecte de l'acció unilateral i això el fa el perfecte sospitós habitual per explicar els entrebancs de les darreres setmanes.

La desconfiança en els partits és un clàssic de la literatura sobiranista de l'ANC. Però la mobilització ciutadana orfe del suport del Govern de la Generalitat i les seves estructures de poder no aniria massa lluny. Aquest equilibri sempre està en perill. Els partits tenen un programa ideològic i una ambició de poder que transcendeix una circumstància concreta, per molt il·lusionant que pugui resultar i per molta decepció que el seu fracàs pugui originar.

El PDECat, simplement, es prepara per a l'endemà, sigui com sigui aquest endemà. Els partits independentistes no desapareixeran si el full de ruta no es pot complir. Insistiran en el seu propòsit però aquesta continuïtat no els obligarà a reincidir mimèticament en un pla que s'haurà demostrat inviable. No hi ha res d'estrany en les reflexions de Bonvehí. Ja veurem que els diu ERC als seus seguidors davant una eventual reculada en la celebració del referèndum. Ara bé, si plantejar-se aquesta suposició és pecat, aleshores Bonvehí és un pecador.