El crit -¡a por ellos!- amb què es van encoratjar els efectius policials i militars destinats a Catalunya que tenien la missió d’impedir per la força el referèndum ha acabat esdevenint una consigna electoral del PP per al 21-D després que el seu candidat, Xavier García Albiol, l’hagi reivindicat públicament. El clam, certament, no desencaixa en el to de la campanya dels populars, que mantenen la via judicial en primer terme com a estratègia electoral.

La campanya de desprestigi vers els mitjans públics catalans, a la qual també s’hi ha sumat Ciutadans, n’és un exemple. Els populars i els taronges han arribat a presentar fins a nou recursos -cinc el PP i quatre Cs- contra TV3 i Catalunya Ràdio davant la Junta Electoral. Sobta la forma desacomplexada amb què han trepitjat un dels terrenys més preuats per a qualsevol democràcia, el de la llibertat d’expressió, arribant a al·legar en el cas del PP que convé “modular-la”.

Davant les reiterades ofensives, el periodisme català s'ha posat en alerta i ha decidit fer pinya per evitar la ingerència política aprofitant el context convuls. I és que les eleccions transcorren en un clima d’excepcionalitat, també, per als periodistes. Acostumats a sentir les protestes dels presentadors per haver de sotmetre el criteri informatiu a la lògica dels blocs, en aquesta ocasió resulta inevitable no exclamar-se per les queixes dels professionals lamentant no poder fer ús lliure de les paraules.  

En períodes de conflicte com el que vivim, el periodisme és sempre una víctima col·lateral. I encara més en ple context electoral en què la feina dels professionals és permanentment fiscalitzada sota el pretext de vetllar per la neutralitat política. Però la realitat és lluny d’aconseguir-ho. Si no, com s’explica que encara no s’hagin atès les reiterades denúncies dels periodistes de TVE que han fet públics més de mig centenar de casos de manipulació, censura, tractament esbiaixat i males pràctiques? O és que els catalans que consumeixen la televisió pública espanyola no tenen dret a tenir accés a un relat fidedigne?

Sens dubte, els mitjans són el millor termòmetre per mesurar la qualitat democràtica d'un estat. I, en aquest sentit, les creixents queixes de professionals per ingerències, coaccions, manipulació i censura són una pèssima notícia que no només hauríem de lamentar els periodistes, sinó també -i especialment- les autoritats públiques, i el conjunt dels ciutadans.