El més mínim pas amb el mòbil a la butxaca. Tots els nostres clics. Cada pagament, cada sortida per una barrera del metro. Cada viatge en tren, en avió. Cada consulta a una pàgina web. Dades. Milers i milions de dades.

Els diferents informes de les cases d'assessorament econòmic, com el Fòrum de Davos o el McKinsey Global Institute, indiquen que un dels llocs de treball –del present i del futur- més demandats té a veure amb la capacitat d'analitzar, gestionar i saber utilitzar aquests milions de dades d’acord amb un objectiu concret: empresarial, informatiu, educatiu o d'entreteniment.

Les empreses que busquen analistes de dades que elles mateixes produeixen o que estan disponibles a Internet s'han multiplicat en els darrers anys. Alhora, els diferents governs, nacionals o municipals, així com diverses institucions públiques, com els Mossos d’Esquadra o l'Observatori Socioeconòmic d’Osona, publiquen des de fa mesos infinitat de dades d'acord a les seves funcions i serveis.

Descobrir les detencions per delictes per dia i àrea bàsica policial a Catalunya, així com els múltiples indicadors sobre la comarca d'Osona, com ara l'evolució, l'estructura o la mobilitat natural de la població, és possible a partir del moviment del big data, que permet trobar molta informació d'una manera molt ràpida.

Diversos equips de comunicació —entre els quals els principals mitjans de comunicació del món, com The Guardian, al Regne Unit, BuzzFeed, als Estats Units, La Nación, en l'àmbit llatinoamericà, o NacióDigital, a l'escenari català— aposten per l'ús de les dades per prendre decisions corporatives o per generar informacions periodístiques amb alt impacte. Els Panama Papers, la investigació de Civio sobre l'accés a les medicines al món o el treball sobre el finançament privat dels partits polítics a Perú realitzat per Ojo Público, rescaten el periodisme d'investigació i aprofiten la informació publicada per generar històries periodístiques d’èxit.

El periodisme de dades, que possibilita la realització d'aquestes històries interactives, i que s'adapten molt bé als conceptes d'interacció, permanència de l'usuari a la pàgina i socialització a través de les xarxes socials, no se centra, però, únicament en la visualització atractiva de la informació. Les capacitats d'extracció, neteja i anàlisi de grans quantitats de dades són les habilitats professionals que marquen noves possibilitats per al periodista. Amb les dades adequadament treballades, les visualitzacions es poden construir des de portals d'infografia utilitzats per una bona part dels mitjans de comunicació com Carto, Infogram o Tableau i que es poden aprendre a partir de tutorials i perfeccionar-se amb una oferta àmplia de cursos on-line o presencials en diferents parts del món.

La tècnica d'extracció i anàlisi de la informació és encara un terreny per explorar pels professionals de la informació. Aquest és, sens dubte, un dels factors diferencials del Postgrau en Periodisme de Dades de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. La tècnica de les dades aplicada al periodisme, no només complementa la formació d'anàlisi de la informació periodística, sinó que obre les portes al professional per vincular-se a equips de treball multidisciplinaris en diferents àmbits periodístics o fins i tot empresarials.
El curs ofereix una formació lligada a la tècnica del data science, tot vinculant professionals de la indústria periodística en una relació estratègica amb experts en investigació en ciències socials. Diferents conceptes estadístics aplicats a l'avaluació i neteja de la informació, així com la introducció a programes específics d'extracció i anàlisi, com R, són els objectius formatius de la segona edició del Postgrau de Periodisme de Dades de la UVic-UCC.