A la década dels anys seixanta, el grup barceloní Los Sírex va tenir l’encert de gravar La escoba que, tot i semblar innocent, també va patir els efectes de la censura. "Si yo tuviera una escoba cuantas cosas barrería" és una tornada que ja forma part de la memòria col·lectiva però que en el seu moment es va arribar a considerar una crítica encoberta al franquisme. El grup ha desmentit aquest extrem tot i que assegura que la dictadura els va "fer pensar". En realitat, el director de l’editorial musical Canciones del Mundo, Manuel Salinger, va ser qui els va proposar d’enregistrar un tema inèdit del compositor alacantí Vicent Marí Bas, conegut amb el pseudònim de Laredo. Sembla que sense massa convenciment, Los Sírex van acceptar de posar-hi lletra i arranjar-la per al seu sisè EP, publicat el 1965.
La cançó es va escriure d’una tirada en un viatge de Barcelona a València però el censor de torn la va considerar subversiva. Segons el cantant Antoni Miquel "Leslie" –que va ser regidor de CiU per l’Ajuntament de Barcelona– el text inicial incloïa una estrofa que deia: "Segundo, lo que haría yo segundo/ barrería bien profundo todas/ cuantas cosas sucias/ se ven por los altos mundos". La censura va obligar al grup a canvia "altos" per "bajos" perquè considerava inadequat escombrar allò que venia de dalt. Tot i això, el tema va sonar a totes les ràdios i s’ha convertit en una de les cançons més populars del rock espanyol.
Al cap de mig segle, el mateix Leslie en solitari en va fer una adaptació lliure en català per al Carnaval de Vilanova adaptada als nous temps. Amb una versió més contundent i d’esperit cupaire recorda amb encert un estri com el picador de vímet que tothom tenia a casa per ventar la pols dels matalassos i que ara ha quedat sense ús al rebost o a les golfes: el picamatalassos. Així, la lletra de la nova La escoba amb aire d’òpera rock diu: "Amb un picamatalassos quanta merda espolsaria". La versió la va gravar l’any passat el grup Arrivo Rocks al seu disc El Rei & Les Carnaval Stars (Icaria, 2016) i es pot escoltar aquí.
Al cap i a la fi és una solució més original i nostrada i sense haver de recórrer a la penosa frase albiolista. La sentència que va etzibar el cap del PP “Vull escombrar els qui creen problemes a Badalona” i de la qual diu sentir-se’n tan orgullós. I a la vegada també és una manera de recordar un grup per al qual han hagut de passar 53 anys abans de gravar la seva primera cançó en català: Sírex presentaran aquesta tardor un álbum en directe amb temes emblemàtics a més de quatre noves peces en català. La gravació es va fer amb diversos col·laboradors gràcies a un projecte conjunt impulsat per Pep Sala. Si algun dia es va pensar que aquest país podia ser normal, amb una ràdio i una televisió pròpies o amb La Vanguardia en català, també hi contribueix el fet que finalment Els Sírex també cantin en català.