La compareixença de Puigdemont des de la capital de la Unió Europea ha donat resposta a bona part dels interrogants que planaven en el desànim independentista arribats al punt més àlgid de la confrontació institucional. A tocar dels organismes europeus i envoltat d’una gran expectació mediàtica internacional, el president ha explicat que el silenci de les darreres hores, que ha donat peu a especulacions de tot tipus, ha estat volgut amb l’objectiu de protegir l’executiu i el personal de l’administració de l’amenaça judicial i policial de l’Estat. Ha negat que hagi viatjat a Brussel·les per esquivar la justícia espanyola -que ha corregut a citar-lo a ell, al seu Govern i a la mesa aquest mateix dijous- però sí amb voluntat de denunciar a instàncies internacionals que hi ha en risc la llibertat de representants de la ciutadania, la majoria d’ells electes, acusats de delictes recuperats de les pàgines més fosques de la història d’Espanya.

Puigdemont no vol que Europa tregui la mirada del conflicte polític sota un pretès context de restabliment de la constitucionalitat emparat per l’article 155 i una convocatòria d’eleccions que, per ara, no tenen garanties que reverteixin la intervenció de la Generalitat. I confia que la seva presència a Brussel·les obligui les institucions europees a seguir de prop la situació excepcional a Catalunya, tot posant a prova les complicitats assolides per la diplomàcia espanyola en la seva estratègia per evitar que prosperin les peticions de mediació que han interpel·lat els estats europeus.

El president i els consellers, que se segueixen erigint com a representants legítims malgrat l’ordre de Rajoy, són conscients que la conjuntura actual -condicionada pel 155 i per l’ofensiva judicial- limita enormement la seva capacitat executiva. I demanen paciència als ciutadans per veure els primers passos efectius cap a la República declarada pel Parlament. Una pedagogia necessària, però que arriba tard per a l’independentisme, que ha vist com les forces constitucionalistes han buscat prendre el timó del relat servint-se del buit institucional.

El missatge de Puigdemont deixa clar el camí escollit pel Govern, que passa per evitar qualsevol confrontació amb l’Estat que no sigui en termes estrictament democràtics assumint les conseqüències d’haver-lo de dilatar. Però Puigdemont també ha deixat palès que no confia en el modus operandi del govern espanyol prevenint les institucions europees, conscient que una nova gestió maldestre com la de l’1-O li generaria evidents incomoditats.

La complexitat de l’escenari polític a Catalunya, que es disputa entre dues autoritats, aboca les dues parts a un litigi. Rajoy ha estat el primer a moure fitxa astutament per evitar exhibir ineficàcia en l’aplicació del 155 i buscant evidenciar les debilitats de l’executiu català. Però ara l’independentisme comença a veure en l’estratègia de Rajoy una oportunitat sense precedents per tenir el plebiscit que volia i que el govern espanyol sempre li ha negat.