Estem en plena pandèmia de la Covid-19 a Europa i Amèrica; desconeixem en gran part l'afectació a l'Àfrica. La Xina, Japó, Austràlia, Nova Zelanda semblen fora de la segona onada amb una transmissió mínima. A Catalunya la pandèmia torna a impactar. El poder de la solidaritat ha emergit extraordinàriament des de les entitats socials però també des del voluntariat anònim. Ric i divers el voluntariat és com el sol d'hivern, escalfa per sobreviure a la misèria, al patiment, a la solitud, a la desesperança.
Les dades publicades oficials indiquen que més de 45 milions de persones en el món s'han infectat (milions també sense verificació virològica), més d'1 milió de persones han mort. Estats Units encapçala el rànquing d'infectats amb més de 9 milions i unes 230.000 persones mortes. En les darreres setmanes Europa és l'epicentre dels casos confirmats mundialment. El 46% dels mateixos quan Europa no arriba al 10% de la població mundial. A Espanya més d'1,2 milions de persones infectades i unes 36.000 persones mortes.
A Catalunya, 256.330 confirmades i 14.008 persones mortes. Les dades analitzades de l'any 2020 indiquen que un 23% de la població pot haver estat afectada per la SARS-CoV2 (la gran majoria probables sense possibilitat de fer tests per falta dels mateixos durant els primers mesos de la primera onada). La setmana entre 20 i el 26 d'octubre a Catalunya van fer-se 230.000 proves (PCR o antigen ràpid) i d'aquestes 31.000 positives. En la primera onada, de març a maig, el màxim de proves setmanals va ser de 40.000. La mortalitat és inferior, de moment, en aquesta onada, per major coneixement mèdic, adaptació hospitalària i en l'àmbit de l'atenció primària sanitària i social.
En paral·lel al sistema sanitari, la societat catalana disposa d'una xarxa d'entitats a on moltes persones donen el seu temps, coneixements i capacitats. Voluntariat des de l'altruisme. Davant la crisi sanitària, econòmica i social de la pandèmia de Covid-19 milers de persones donen suport a les persones, al sistema sanitari i social. La primera onada de la pandèmia va fer emergir una onada de solidaritat que ha fet més suportable la situació a persones i famílies. En massa ocasions el voluntariat no pot ser només complementari a les polítiques públiques i ha de fer un rol essencial.
El voluntariat és majoritàriament un acte íntim, divers, anònim. Convenciment personal per fer aportacions al bé comú. Des de la donació de sang i derivats fins a la d'òrgans i cos a la ciència. Des del suport a la subsistència fins a l'acompanyament davant de la solitud. Laic i religiós. Col·lectiu i individual. Amb entitats o xarxes locals. Sense la xarxa de ciutadania solidària prèvia no s'hauria pogut donar i està donant tanta resposta.
La donació del cos a la ciència de la nova Facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Central de Catalunya és un exemple. 360 persones només en dos anys han donat el seu cos per poder disposar de laboratoris d'anatomia per estudiants de Ciències de la Salut: Medicina, Infermeria, Fisioteràpia, Podologia. Al cementiri de Vic, recentment, s'ha dedicat un espai per recordar a les persones mortes donants del cos a la ciència (espai Marie Curie). A cada racó del país, durant el primer confinament, milers de persones van esdevenir cosidores de mascaretes, fabricants de material de protecció. Empresaris al servei dels hospitals per disposar de respiradors, de llits, de material sanitari.
Contactes internacionals altruistes per importar tests, tecnologia sanitària. I alhora solidaritat de veïnatge d'escala, de barri, de municipi. Prevenint la solitud, garantint els àpats, la neteja, la cura. Reconvertint el voluntariat presencial a telemàtic. Acompanyants i consolant. Després del punt àlgid de la primera onada moltes persones i entitats estan bolcades a la situació de pobresa que ha empitjorat o generat la pandèmia. Caldrà que les polítiques públiques, dels ajuntaments, ens supramunicipals i la Generalitat valori, ajudi a poder crear comunitats enxarxades cuidadores complementàries a les responsabilitats públiques.
A la comarca d'Osona, des de feia dos anys s'intentava crear una coordinadora de voluntariat i la Covid ha sigut un accelerador i aglutinador. Més de 40 entitats de voluntariat o que promouen el voluntariat dins les seves institucions o empreses (la Universitat de Vic-UCC en forma part) han constituït l'associació de voluntariat d'Osona per reconèixer, i relacionar les moltes persones disposades a treballar solidàriament. El primer acte, el pròxim 13 de novembre, serà el reconeixement del voluntariat anònim durant la crisi de la Covid-19 a Osona, un dels territoris de Catalunya amb més afectació. Què seria Catalunya sense el seu ric teixit associatiu? Un país sense ànima. Agraïment i reconeixement.
El poder de la solidaritat
«En massa ocasions el voluntariat no pot ser només complementari a les polítiques públiques i ha de fer un rol essencial»
Ara a portada