El poti-poti

«El govern de Pedro Sánchez porta al Congrés unes barreges que riu-te'n de les que es fan a molts bars abans d'iniciar la dura jornada laboral»

26 d’agost de 2022
En aquests dies d'estiueig he comprovat que a Milà han mantingut el tramvia com a mitja de transport públic. No han fet el que es va fer a Barcelona, treure'l per acabar tornant-lo a posar als carrers anys més tard. És clar que d'aquesta segona manera es deu fer doble negoci, tant quan es retira com quan es recupera. A Madrid, en canvi, darrerament els ha agafat la fal·lera per l'òmnibus. El govern de Pedro Sánchez porta al Congrés dels Diputats unes barreges que riu-te'n de les que es fan a molts bars abans d'iniciar la dura jornada laboral. Les mesures d'estalvi energètic, amb ajuts tant per estudiants com per usuaris dels Rodalies, amb la injecció milionària per les elèctriques o per salvar les carreteres radials de Madrid. Un poti-poti de mesures i de lleis que no és la primera vegada que utilitza per seduir la majoria de la investidura que al final, amb alguna excepció, li ha salvat els mobles una vegada més.

En un mateix dia, al Congrés es va centralitzar el servei d'extinció d'incendis, que deixa de banda el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), es va aprovar la llei de llibertat sexual, i les noves quotes dels autònoms, i la de ciència, i perquè no van tenir més hores que si no n'aprovaven unes quantes més. Que no es digui que les vacances parlamentàries ho paralitzen tot.

Ja és curiós que, d'una banda, et donen la titularitat sobre el Turó de l'Home cada vegada que poden; ja fos el 2009 al president Montilla, ja sigui el 2022 al president Aragonès, com a senyal de diàleg; i de l'altra no tenen en compte el Servei Meteorològic Català que el va construir el 1932, i t'envaeixen les competències en matèria forestal i de lluita contra incendis. Però això és la lletra, de paraula, perquè ja diuen que respectaran les competències, i en tot cas que hi ha la via dels decrets per millorar el que s'ha aprovat avui. Si fa o no fa com amb el català i la llei de l'audiovisual.

No defallim. Esperem que als ferrers i vidriers els arribi el material, i puguin tancar portes a les botigues i no perdin l'aire condicionat i que l'estalvi energètic el puguem fer anant tots plegats en tren, i berenant a les fosques, i sense corbata, i que això calmi tant l'efecte del canvi climàtic amb aquests efectes nocius tan greus, i que la ira de Putin no talli el gas a Europa abans que Pedro Sánchez no hagi tancat un acord per fer arribar el gas que ve d'Algèria fins al centre del continent. I de passada, que els algerians no s'enfadin més del que ho estan des que el PSOE (menys Josep Borrell) estiguin perquè el Sàhara sigui una autonomia del Marroc sense votar-ho en referèndum.

Les radials de Madrid respiren tranquil·les (si és que mai havien respirat neguitoses) i nosaltres també, perquè es confirma doncs que el desequilibri d'inversió pressupostària en infraestructures entre Madrid i Catalunya té un fonament. I no és que sigui per manca de projectes nous, a Madrid fins i tot pels que no han funcionat també hi ha diners públics.

També les elèctriques surten enfortides del ple ad hoc d'aquesta setmana, i no els caldrà patir pel descompte dels 20 cèntims de la benzina o per si no s'il·luminen edificis públics.

Un ple amb Sánchez absent. Havia anat a disculpar-se a Gustavo Petro, el president colombià, per allò de l'espasa de Bolívar i el rei que no s'aixecava, i de retruc a saludar al de l'Equador que feia més de vint anys que no veien cap cap de govern, i a la presidenta d'Hondures que estimen tant Federico Trillo com les tropes d'El Salvador. I parlant de lapsus a Sánchez a Colòmbia l'han presentat com a president de la República d'Espanya, deu ser que no ha agradat que el rei Felip es quedés assegut.

Al ple del poti-poti doncs votació telemàtica, que aquí sí que no hi ha problema per votar a distància. Ja se sap que Lluís Puig vota a la Ciutadella, i la causa catalana és una altra. Sempre.